Diplomàcia de ‘fast food'

Mariano Rajoy ha tornat a ser la riota, però no per cap lapsus. Aquesta vegada ha volgut corregir dos errors flagrants consecutius. El fracàs ha estat estrepitós. El primer, l'original: no haver-se dignat a felicitar Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat. El segon, més greu: no haver-se personat a Tortosa per l'accident de Freginals. Una piulada, i avall, que fa baixada. Per resoldre-ho, va voler pressionar el govern de la Generalitat perquè no acompanyés el primer ministre italià, Matteo Renzi, en la seva visita oficial a víctimes i familiars. Rajoy ha actuat com si es tractés d'acoquinar un treballador de l'institut Cervantes per suspendre la presentació d'un llibre a Holanda, s'ha pensat que Puigdemont era un primer ministre lituà esgarriat a qui es pogués fer desdir d'una declaració a favor de Catalunya, s'ha cregut que podria teledirigir el qui considera com un mer representant ordinari de l'Estat a Catalunya. Els escarafalls de María de los Llanos de Luna tenen efecte zero en l'executiu de la desconnexió. El govern només ha hagut d'actuar amb normalitat, fer la feina. La imatge de Puigdemont rebent Renzi a la pista de l'aeroport és de tal potència que no cal afegir-hi cap peu de foto.

Que el president i Renzi es comuniquin directament en italià posa encara més en evidència les mancances d'un Rajoy que només fa que enviar el missatge que ha abdicat, ha desistit d'exercir les seves responsabilitats, començant pel rebuig a l'oferta de Felip VI per intentar ser investit president i acabant per pràcticament desentendre's del que passi a Freginals.

Ahir van coincidir, finalment, per obligacions d'agenda, Rajoy i Puigdemont a l'acte d'homenatge a les víctimes de Germanwings. Salutació, foto, cordialitat. L'espanyol va penjar a Twitter l'encaixada de mans amb el català. De fons, una hamburgueseria, un establiment de menjar ràpid, servia per il·lustrar el rang que dóna Rajoy a les relacions amb Catalunya.