Tribuna
Els confidents a Madrid
Els informadors catalans a Madrid s'assemblen als informadors que tenien els validos, càrrecs de confiança dels darrers reis austríacs i primers borbons; veien i explicaven el país que desitjaven, no el que era. Així s'explica una decadència secular en què les noves potències els arrabassaven territoris i virregnats arreu del món on Castella havia conquerit un imperi. Pedro Sánchez en la seva aposta per formar govern i no desaparèixer en un PSOE mig segrestat pels barons, addictes compulsius a les portes giratòries, ha descobert que el que li diuen de Catalunya els Girauta, Millo, Batet, Azua, Boadella i altres ressentits amb Albert Rivera com a cap de colla, no té res a veure amb una realitat d'il·lusió i pacífica convivència.
Un interlocutor seu en les converses, que no negociacions, amb els partits sobiranistes (ERC, DL i Podem), m'explicava que la gran sorpresa de Sánchez ha estat veure que els espanyolistes a Catalunya no estan en l'eix central de res, ni nacional, ni social, ni cultural. Que el seu suport en l'imaginari del país és només anar a la contra de tot i que tenen molt poc a dir respecte al futur d'aquesta societat des del punt de vista econòmic i del pensament, cosa que es pot veure al Parlament, amb C's –un coet teledirigit per interessos mesquins–, i el decreixement constant del PSC –avui només PSOE– i PP. Quan se'ns pregunta què representen aquests partits avui a Catalunya, la resposta és directa: passat, por del futur, dependència d'un Estat que trontolla, ignorar els fets territorials, por de la seva identitat cultural i, potser el pitjor, impotència per fer front a cap problema sense l'ariet d'una Constitució que el PP, amb massa silenci del PSOE i un seguidisme llagoter repressor de C's, ha buidat de la necessària imparcialitat convertint-la en eina al servei del govern de torn.
Hi ha una qüestió que no deixa d'aparèixer en voler respondre'n el perquè des dels mitjans: el món dels diners i la dita democràcia espanyola. S'ha arribat fins al punt que gent ressentida pel fracàs polític, cultural, econòmic pugui ser qui tergiversi la realitat de Catalunya. La realitat palpable és que Espanya avui és un fracàs històric i necessita reafirmar-se dia a dia encara que sigui sobre falsedats que, fa tot just quatre dies, li han caigut al candidat del PSOE Pedro Sánchez com un castell de cartes. Confidents de res real, funcionaris de partit o defensors només dels seus personals interessos. Miquel Iceta, professional de la política de fa gairebé 40 anys, ho va dir al conclau del PSOE a Madrid: “a C's en Catalunya los vemos diferente.” És clar, al cap i a la fi, part del drenatge en vots del PSC ha anat a C's, que acapara el rebuig a la catalanitat com a eix social, cultural i econòmic del país. Els validos del passat han reviscut en uns personatges que hem de fabular tot explicant una realitat que no existeix. Sembla un pèssim negoci, no ho és mentre hi hagi incauts que acceptin l'engany.
