Tic-tac, tic-tac

“Tic-tac, tic-tac...”, etzibava Pablo Iglesias a Mariano Rajoy amb insistència durant la campanya electoral. Han passat cent dos dies des del 20-D i aquest tic-tac segueix marcant inexorablement el pas de les hores fins al fatídic 2 de maig, dia en què es precipitaran cap a una altra convocatòria electoral si no hi ha investidura. Quedava el dubte de si els màxims responsables dels partits espanyols havien aprofitat la Setmana Santa per a alguna cosa més que fer vacances. I sembla que ha estat així, que els ha servit també per reflexionar i adonar-se que si continuen les coses com fins ara les eleccions són l'escenari més que probable, i és en aquest punt on sí que conflueixen PSOE, C's i Podem: repetir els comicis no és, a priori, la solució al sudoku resultant del 20-D, perquè les enquestes apunten que els resultats serien si fa no fa idèntics, sense majories aclaparadores.

De manera que cal arremangar-se, que el temps –tic-tac, tic-tac– va passant. Sánchez i Rivera renoven els seus vots hores abans de la trobada del líder socialista amb un Pablo Iglesias que, en un gest inesperat, fa un Mas i renuncia a estar en un futur govern de canvi si això facilita el pacte, un pacte del qual quedin fora C,s. Entrem, doncs, en una nova fase de les negociacions on un dels actors es mostra disposat a tornar a negociar i també a fer renúncies, una d'elles tan significativa com el referèndum. Amb tot, ara per ara el trio que sustentaria el govern de canvi que pregona Sánchez segueix trontollant davant les diferències de liles i taronges. Hi ha hagut un petit gran avenç, però tot i l'acostament les posicions segueixen més que allunyades.

Rajoy esperava que fracassés la trobada postvacacional de Sánchez i Iglesias per, d'una vegada, moure fitxa i forçar una gran coalició en la qual només sembla que creu ell. El popular va deixant que els altres vagin fent. A vegades li ha anat bé. Ja veurem què passarà ara. Tic-tac, tic-tac.