Periodisme i literatura

Estic envol­tat de com­panys que no en tenen prou amb escriure infor­ma­ci­ons de soci­e­tat, política o cul­tura. També escri­uen en clau d'allò que ano­me­nem ficció. Lluís Llort, David Marín, Jordi Panye­lla i Anna Ball­bona han publi­cat novel·la –la Ball­bona va pre­sen­tar ahir Joyce i les galli­nes–. Quan exer­cei­xen de peri­o­dis­tes trac­ten amb el mate­rial de la rea­li­tat, i quan fan de lite­rats tiren de veta de la fan­ta­sia. Però con­ti­nua això sent real? Els límits entre el peri­o­disme i la lite­ra­tura són cada cop més estrets. Els relats periodístics solen estruc­tu­rar-se com un guió, perquè la rea­li­tat es tea­tra­litza –la tro­bada d'Igle­sias amb Sánchez– i els ter­tu­li­ans pre­nen com a referència d'anàlisi de la rea­li­tat les sèries de tele­visió. Pot­ser és que el peri­o­disme és ficció i la lite­ra­tura, rea­li­tat?