Línies vermelles

No és pas un plaer veure com passa el temps i Espanya continua sense govern. No ho era quan Junts pel Sí i la CUP negociaven la legislatura de la desconnexió i des de Madrid diluviaven castanyes i lliçons sense poder dissimular l'ànsia per dissoldre la voluntat popular de tenir un Parlament de majoria independentista. I tampoc ho és ara que allò del sentit d'estat, dels interessos dels espanyols, de les polítiques socials i algunes urgències més està sepultat sota unes quantes tones de tacticismes, personalismes, partidismes i egoismes de tota classe acuradament apilats en un sainet que, per cert, demà superarà els 105 dies que va trigar el Parlament a traduir el vot dels ciutadans en un govern representatiu.

Passarà el dia 105, i el 106, i no tindrem pas la sensació que Espanya està més a prop de tenir un nou govern que de tenir unes noves eleccions al juny. Tothom diu que no vol noves eleccions, però tots, com un sol home, actuen en clau electoral. El partit d'Iglesias aspira a substituir el PSOE com el partit de l'esquerra; el partit de Sánchez aspira a substituir el PP a La Moncloa i salvar l'alternança present i futura; el partit de Rivera aspira a entabanar més electors amb el discurs de la regeneració mentre pacta, només, amb els més corruptes de l'arc parlamentari, i el partit de Rajoy aspira a no moure res mentre els altres es desgasten, la població es desmobilitza i l'abstenció li acaba atorgant la majoria per governar quatre anys més.

Es diria que el més calent és a l'aigüera, però no seria del tot veritat. Hi ha una cosa que avança amb pas inexorable i és que l'únic partit espanyol que defensava el caràcter nacional de Catalunya i el seu dret a l'autodeterminació ja ha començat a buscar placebos capaços d'acontentar alhora els seus nombrosos votants sobiranistes de Catalunya, el País Basc, València o Galícia, els barons del PSOE i la majoria absoluta del PP al Senat, donant d'aquesta manera la raó als que fa avui 104 dies afirmaven que la primera línia vermella que cauria seria justament, inequívocament, la del referèndum sobre la independència de Catalunya.