Línies vermelles

No és pas un plaer veure com passa el temps i Espa­nya con­ti­nua sense govern. No ho era quan Junts pel Sí i la CUP nego­ci­a­ven la legis­la­tura de la des­con­nexió i des de Madrid dilu­vi­a­ven cas­ta­nyes i lliçons sense poder dis­si­mu­lar l'ànsia per dis­sol­dre la volun­tat popu­lar de tenir un Par­la­ment de majo­ria inde­pen­den­tista. I tam­poc ho és ara que allò del sen­tit d'estat, dels interes­sos dels espa­nyols, de les polítiques soci­als i algu­nes urgències més està sepul­tat sota unes quan­tes tones de tac­ti­cis­mes, per­so­na­lis­mes, par­ti­dis­mes i egois­mes de tota classe acu­ra­da­ment api­lats en un sai­net que, per cert, demà superarà els 105 dies que va tri­gar el Par­la­ment a tra­duir el vot dels ciu­ta­dans en un govern repre­sen­ta­tiu.

Pas­sarà el dia 105, i el 106, i no tin­drem pas la sen­sació que Espa­nya està més a prop de tenir un nou govern que de tenir unes noves elec­ci­ons al juny. Tot­hom diu que no vol noves elec­ci­ons, però tots, com un sol home, actuen en clau elec­to­ral. El par­tit d'Igle­sias aspira a subs­ti­tuir el PSOE com el par­tit de l'esquerra; el par­tit de Sánchez aspira a subs­ti­tuir el PP a La Mon­cloa i sal­var l'alter­nança pre­sent i futura; el par­tit de Rivera aspira a enta­ba­nar més elec­tors amb el dis­curs de la rege­ne­ració men­tre pacta, només, amb els més cor­rup­tes de l'arc par­la­men­tari, i el par­tit de Rajoy aspira a no moure res men­tre els altres es des­gas­ten, la població es des­mo­bi­litza i l'abs­tenció li acaba ator­gant la majo­ria per gover­nar qua­tre anys més.

Es diria que el més calent és a l'aigüera, però no seria del tot veri­tat. Hi ha una cosa que avança amb pas ine­xo­ra­ble i és que l'únic par­tit espa­nyol que defen­sava el caràcter naci­o­nal de Cata­lu­nya i el seu dret a l'auto­de­ter­mi­nació ja ha començat a bus­car pla­ce­bos capaços d'acon­ten­tar alhora els seus nom­bro­sos votants sobi­ra­nis­tes de Cata­lu­nya, el País Basc, València o Galícia, els barons del PSOE i la majo­ria abso­luta del PP al Senat, donant d'aquesta manera la raó als que fa avui 104 dies afir­ma­ven que la pri­mera línia ver­me­lla que cau­ria seria jus­ta­ment, inequívoca­ment, la del referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya.