Una excursió alcohòlica

Agafo un tren noc­turn un diven­dres qual­se­vol. Un tren que va des del Baix Llo­bre­gat fins al Vallès. En cada estació pugen més i més joves, tots tallats amb el mateix patró, amb aque­lla estètica que exhi­bei­xen alguns par­ti­ci­pants dels pro­gra­mes de les cade­nes pri­va­des espa­nyo­les. Molts por­ten bos­ses de plàstic. A dins, begu­des de cola i un whisky que no seria bo ni per eixu­gar-se les dents. Obren les ampo­lles, bar­re­gen els ingre­di­ents i con­su­mei­xen la beguda. Així pas­sa­ran tot el viatge. Un agafa una cigar­reta. Tímida­ment, com dema­nant perdó, l'encén. Altres l'imi­ten ràpida­ment. Una pas­sat­gera pro­testa. No és que li res­pon­guin amb agres­si­vi­tat. És que la igno­ren. Després aga­fen un mòbil i hi posen música a tot volum. En una altra banda del vagó, uns joves fan el mateix. El gui­ri­gall és d'anto­lo­gia. La pas­sat­gera torna a pro­tes­tar. La igno­ren. Un treu un reto­la­dor i comença a gui­xar la paret del tren. No sé si escriu amb fal­tes d'orto­gra­fia o no, perquè la lle­tra és il·legi­ble. La mega­fo­nia del tren emet mis­sat­ges con­vi­dant al com­por­ta­ment cívic. Els joves comen­ten que van a un lloc de Saba­dell on es pen­sen pas­sar les hores mor­tes fent el mateix. Fins a quina hora? Fins quan torni a haver-hi un tren de tor­nada cap al Baix Llo­bre­gat. Jo cal­culo unes sis o set hores ben bones.

Quan baixo del vagó, on flota una boi­rina bla­vosa, observo que tots els altres del com­boi estan en una situ­ació igual o sem­blant. Durant tota l'estona que he estat viat­jant, gai­rebé una hora, no ha pas­sat ningú per adver­tir els joves que un no va pels trens fumant i bevent alco­hol. Però no vull gene­ra­lit­zar. Pot­ser els vigi­lants van pas­sar després o pot­ser pas­sen altres diven­dres. O pot­ser pas­sen en els trens poste­ri­ors, quan l'espec­ta­cle, em temo, deu ser encara més antològic. Pot­ser és que vaig encer­tar un diven­dres molt espe­cial i molt fes­tiu.

No acabo d'enten­dre com és que ento­nem el Va, pen­si­ero! cada cop que els joves bàrbars del nord bai­xen uns dies a Salou i altres llocs de la costa, i no ho fem per això del tren.