Opinió

LA GALERIA

Ens falta imaginació?

Deixem
de retenir
en la nostra ment noms,
textos i dates

Déu me'n guard de criticar les teatralitzacions de què són objecte els recorreguts pels museus, les festes d'alguns pobles, la celebració de determinades efemèrides, etc. Coincideixo amb els promotors en l'interès pedagògic i l'eficàcia divulgativa que, sovint, té la presentació escenificada. L'aplicació, però, arran i arreu, d'aquest sistema, en alguns casos, em desvetlla alguns dubtes sobre la pèrdua de la facultat de la imaginació. I, a vegades, contràriament, la inducció a la confusió. Una mica com el que passa amb la memòria, que ens hem entestat tant que l'ensenyament no havia de ser memorístic –i, en general, és veritat– que hem passat del tot al res i desaprofitem una part de la nostra facultat intel·lectual deixant de retenir en la nostra ment noms, textos i dates que, en moments concrets, tenen la seva utilitat. Amb la nostra imaginació passa una mica semblantment. Tots recordem la nostra infantesa i la forma amb què, per a nosaltres, els objectes més inanimats es movien i ens parlaven. Creàvem tot un món al nostre entorn. Les figures de l'escenari d'un teatret, encara que no es belluguessin, a nosaltres ens semblava que ho feien. Els futbolistes de paper retallat enganxats en un suport que els permetés estar dempeus, escampats per una superfície plana, ens feien imaginar un camp de futbol i els vèiem córrer, saltar, treure la pilota, rematar i fer totes les jugades possibles. Ara que som grans, just quan el teatre s'ha simplificat i les escenes es resolen amb jocs de llums i ombres i no calen decorats, hem de teatralitzar les explicacions sobre la història d'unes ruïnes arqueològiques o sobre un edifici senyorial i ha d'aparèixer la noia indigeta, vestida com a l'època dels ibers, o la donzella romana amb la seva túnica identificadora, o la senyora vuitcentista que va viure en un determinat casal, i ens han d'anar explicant els seus records i les seves vivències perquè ho entenguem. El muntatge sol revelar un bon enginy i una gràcia que és un valor afegit. Però si demostra que fora d'aquesta manera de donar les explicacions ja som incapaços d'entendre les que podrien seguir el camí habitual, deu ser que, acostumats que ens ho donin tot fet, el nostre cervell ha fet passes enrere. D'altra banda, fem fires medievals a molts pobles i ens hem d'ambientar en segles enrere, però hem de tenir imaginació suficient per entendre que les tendes d'artesans inclouen articles que a l'edat mitjana eren inexistents i que ara venen per aprofitar el reclam del mercat. És a dir, hem d'assimilar segons què sí i segons què no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.