Democràcia

El que ha fet Empar Moliner en el marc d'una performance té una càrrega de profunditat que hauria de fer pensar els dirigents dels moviments sobiranistes, alguns dels quals sembla que han caigut en la síndrome culer: fer el més difícil, durant molt de temps, amb joc bonic i al final, quan ho tenim a la punta dels dits, desfonar-se. El govern, amb el suport parlamentari, està prenent decisions que afecten la majoria social. La política contra la pobresa energètica, l'habilitació de la infermeria per a la millora del servei de Salut, l'aplicació de la pròpia llei d'educació, etc. Doncs bé, allò que govern i Parlament executen i que és boicotejat per l'Estat, hauria de comptar amb mobilitzacions i accions de desobediència pràctica creixents. Aquesta hauria de ser la principal tasca sobiranista en aquesta nova etapa. Al costat de les plataformes sectorials o impulsant-ne de noves. Quan hi haurà una plataforma contra els abusos dels oligopolis energètics protegits des del BOE, no només pel que fa a la pobresa energètica, sinó al conjunt dels consumidors particulars i de les pimes? Cal impulsar una llei de l'energia catalana, més enllà del tema de la pobresa, apostant decididament per les renovables, promovent-ne la generació difusa particular cooperativa o municipalitzada, i que sancioni els abusos dels qui controlen les xarxes en alta i en baixa. I segur que serà un altre front per a la desconnexió.

El que menys convé ara, com sempre, és que el moviment sobiranista perdi el temps discutint sobre formats de representació electoral que potser només interessen a aquells que legítimament volen passar a la política –per això ja hi ha els partits–, o a aquells que amb aquests debats acaben desestabilitzant un moviment clau en benefici d'alguna refundació.

En qualsevol cas, en aquest tram final on es concentraran els obstacles de debò és on calen mobilitzacions sectorials per ampliar la cooperació i la consciència sobiranista. És on calen mobilitzacions i desconnexió quotidiana en relació amb els aparells estatals. La maquinària judicial engegada és una bomba de rellotgeria per al poder estatal. Però s'ha de facilitar que el detonant no s'apagui.

I encara una darrera cosa molt important. Tal com dèiem fa dies, hi ha l'oportunitat d'aprofitar el procés constituent per bastir ponts entre independentisme i autodeterminisme. Ara bé, cal un acord inicial compartit sobre les regles de joc. I l'únic acord realment transversal i possible és entorn de la democràcia. Hem d'estar d'acord que el més fonamental d'una república nova és el marc de presa de decisions, on la sobirania popular de la nova nació constituent estigui garantida, amb sistemes electorals justos, mecanismes de referèndums fàcils, estructures transparents de l'administració, participació dels usuaris públics en el seguiment dels serveis, garanties d'un sistema d'autèntica pluralitat de mitjans de comunicació, etc. Aquest punt és innegociable.

De totes les altres coses se'n pot parlar i debatre, però sense xantatges. No pot ser que comencem amb el perillós joc de les exclusions. Si la nova república té exèrcit ja no val la pena. O al revés, si no en té, no me la crec. O si la nova república no nacionalitza l'energia i l'aigua, que se la quedin. O al contrari, si no és un exemple de mercat liberal, per què la vull? O encara més, com acabava un important representant de les lletres catalanes un article sobre l'oficialitat única del català: prefereixo viure contra una monarquia espanyola que en una República anodina. Oficialitat o cooficialitat com a condicions sine qua non per donar suport a la nova república.

El procés constituent només funcionarà plàcidament si s'ha admès la premissa democràtica bàsica, i s'accepten democràticament els resultats que la correlació de forces socials doni, tant en el procés participatiu que ha de ser pulcrament representatiu, com en el referèndum posterior. Allà sabrem el sistema de defensa, el d'intervenció de l'economia i l'estatus de la llengua que tindrem. I els demòcrates respectarem el resultat. Sabent que en la mateixa Constitució hi haurà mecanismes perquè aquest marc es pugui anar adaptant a les noves majories amb consens amb les minories. La República serà consensuada o no serà. Però el consens no és ni la imposició de la majoria sobre la minoria, ni el dictat d'aquesta sobre la primera. Segur que la composició social i ideològica de Catalunya donarà un resultat molt més democràtic i just per als ciutadans i bo per a la llengua i cultura catalanes que l'actual situació. Tinguem la festa de la democràcia en pau. I menys nervis.