Democràcia

El que ha fet Empar Moli­ner en el marc d'una per­for­mance té una càrrega de pro­fun­di­tat que hau­ria de fer pen­sar els diri­gents dels movi­ments sobi­ra­nis­tes, alguns dels quals sem­bla que han cai­gut en la síndrome culer: fer el més difícil, durant molt de temps, amb joc bonic i al final, quan ho tenim a la punta dels dits, des­fo­nar-se. El govern, amb el suport par­la­men­tari, està pre­nent deci­si­ons que afec­ten la majo­ria social. La política con­tra la pobresa energètica, l'habi­li­tació de la infer­me­ria per a la millora del ser­vei de Salut, l'apli­cació de la pròpia llei d'edu­cació, etc. Doncs bé, allò que govern i Par­la­ment exe­cu­ten i que és boi­co­te­jat per l'Estat, hau­ria de comp­tar amb mobi­lit­za­ci­ons i acci­ons de deso­bediència pràctica crei­xents. Aquesta hau­ria de ser la prin­ci­pal tasca sobi­ra­nista en aquesta nova etapa. Al cos­tat de les pla­ta­for­mes sec­to­ri­als o impul­sant-ne de noves. Quan hi haurà una pla­ta­forma con­tra els abu­sos dels oli­go­po­lis energètics pro­te­gits des del BOE, no només pel que fa a la pobresa energètica, sinó al con­junt dels con­su­mi­dors par­ti­cu­lars i de les pimes? Cal impul­sar una llei de l'ener­gia cata­lana, més enllà del tema de la pobresa, apos­tant deci­di­da­ment per les reno­va­bles, pro­mo­vent-ne la gene­ració difusa par­ti­cu­lar coo­pe­ra­tiva o muni­ci­pa­lit­zada, i que san­ci­oni els abu­sos dels qui con­tro­len les xar­xes en alta i en baixa. I segur que serà un altre front per a la des­con­nexió.

El que menys convé ara, com sem­pre, és que el movi­ment sobi­ra­nista perdi el temps dis­cu­tint sobre for­mats de repre­sen­tació elec­to­ral que pot­ser només interes­sen a aquells que legítima­ment volen pas­sar a la política –per això ja hi ha els par­tits–, o a aquells que amb aquests debats aca­ben deses­ta­bi­lit­zant un movi­ment clau en bene­fici d'alguna refun­dació.

En qual­se­vol cas, en aquest tram final on es con­cen­tra­ran els obs­ta­cles de debò és on calen mobi­lit­za­ci­ons sec­to­ri­als per ampliar la coo­pe­ració i la consciència sobi­ra­nista. És on calen mobi­lit­za­ci­ons i des­con­nexió quo­ti­di­ana en relació amb els apa­rells esta­tals. La maquinària judi­cial enge­gada és una bomba de rellot­ge­ria per al poder esta­tal. Però s'ha de faci­li­tar que el deto­nant no s'apa­gui.

I encara una dar­rera cosa molt impor­tant. Tal com dèiem fa dies, hi ha l'opor­tu­ni­tat d'apro­fi­tar el procés cons­ti­tu­ent per bas­tir ponts entre inde­pen­den­tisme i auto­de­ter­mi­nisme. Ara bé, cal un acord ini­cial com­par­tit sobre les regles de joc. I l'únic acord real­ment trans­ver­sal i pos­si­ble és entorn de la democràcia. Hem d'estar d'acord que el més fona­men­tal d'una república nova és el marc de presa de deci­si­ons, on la sobi­ra­nia popu­lar de la nova nació cons­ti­tu­ent esti­gui garan­tida, amb sis­te­mes elec­to­rals jus­tos, meca­nis­mes de referèndums fàcils, estruc­tu­res trans­pa­rents de l'admi­nis­tració, par­ti­ci­pació dels usu­a­ris públics en el segui­ment dels ser­veis, garan­ties d'un sis­tema d'autèntica plu­ra­li­tat de mit­jans de comu­ni­cació, etc. Aquest punt és inne­go­ci­a­ble.

De totes les altres coses se'n pot par­lar i deba­tre, però sense xan­tat­ges. No pot ser que comen­cem amb el perillós joc de les exclu­si­ons. Si la nova república té exèrcit ja no val la pena. O al revés, si no en té, no me la crec. O si la nova república no naci­o­na­litza l'ener­gia i l'aigua, que se la que­din. O al con­trari, si no és un exem­ple de mer­cat libe­ral, per què la vull? O encara més, com aca­bava un impor­tant repre­sen­tant de les lle­tres cata­la­nes un arti­cle sobre l'ofi­ci­a­li­tat única del català: pre­fe­reixo viure con­tra una monar­quia espa­nyola que en una República ano­dina. Ofi­ci­a­li­tat o coo­fi­ci­a­li­tat com a con­di­ci­ons sine qua non per donar suport a la nova república.

El procés cons­ti­tu­ent només fun­ci­o­narà plàcida­ment si s'ha admès la pre­missa democràtica bàsica, i s'accep­ten democràtica­ment els resul­tats que la cor­re­lació de for­ces soci­als doni, tant en el procés par­ti­ci­pa­tiu que ha de ser pul­cra­ment repre­sen­ta­tiu, com en el referèndum poste­rior. Allà sabrem el sis­tema de defensa, el d'inter­venció de l'eco­no­mia i l'esta­tus de la llen­gua que tin­drem. I els demòcra­tes res­pec­ta­rem el resul­tat. Sabent que en la mateixa Cons­ti­tució hi haurà meca­nis­mes perquè aquest marc es pugui anar adap­tant a les noves majo­ries amb con­sens amb les mino­ries. La República serà con­sen­su­ada o no serà. Però el con­sens no és ni la impo­sició de la majo­ria sobre la mino­ria, ni el dic­tat d'aquesta sobre la pri­mera. Segur que la com­po­sició social i ideològica de Cata­lu­nya donarà un resul­tat molt més democràtic i just per als ciu­ta­dans i bo per a la llen­gua i cul­tura cata­la­nes que l'actual situ­ació. Tin­guem la festa de la democràcia en pau. I menys ner­vis.