Foc d'encenalls

Tota la setmana he estat llegint rabiüdes i rabioses columnes a la premsa de sempre contra l'Empar Moliner, excol·laboradora d'aquest diari, perquè se li va acudir de cremar un simulacre de Constitució espanyola per protestar pel fet que als poders públics de Madrid els importa més la lletra petita de la llei que no el benestar de les persones per a les quals s'ha escrit. Però en fi, ja ho va dir Confuci: “Quan el savi assenyala la lluna, el ximple mira el dit.”

D'això es tracta. La resolució del Tribunal Constitucional venia a dir –i perdonin l'embarbussament– que no es pot permetre que la gent que ho passa malament a Catalunya ho passi menys malament que la gent que ho passa malament a Espanya. Aquest és el concepte d'igualtat que hi ha al govern d'Espanya. I això explica també per què Espanya és un país líder en magnituds com l'atur.

El que més m'ha molestat és veure com polítics que es diuen socialistes també han carregat contra la periodista. Perdonin, però, un cop esbravats ¿no haurien de dir també que el que hauria de fer el govern espanyol és copiar el decret català perquè així la gent pobra de solemnitat de tot l'Estat tindria una protecció més gran? I així també s'aconseguiria la igualtat, oi? No, això, no. És més important crucificar una periodista per haver cremat un simulacre de Constitució. Sembla –creuen ells– que això sí dóna vots.

Ens diuen, els mateixos que es preocupen més per les lleis que no per la gent –i després encara s'estranyen que Podem i altres partits de la seva línia obtinguin els resultats que obtenen– que la democràcia no és només votar, sinó obeir les normes emanades d'un Parlament. Només faltaria.

Doncs bé: ¿han vist que el Parlament Europeu, amb una votació sobre la “moratòria en la desconnexió de calefacció” ha vingut a donar la raó a Catalunya? Era obvi, perquè el decret català ja s'inspirava en les directives europees. Rectificaran els poders de Madrid? Esperin asseguts.

I després tots aquests encara ens diuen que ens faran fora d'Europa.