Desobediència

Vic es va omplir ahir per donar suport a Joan Coma, el regi­dor que està sent inves­ti­gat pel jut­jat d'ins­trucció número 2 de l'Audi­en­cia Naci­o­nal acu­sat de sedició, un delicte que, sim­ple­ment, no exis­teix en l'actual Codi Penal si no hi ha violència. Però això, admès per altres jut­jats del mateix alt tri­bu­nal, només cons­tata que estem davant d'un judici polític. I ahir, hi va haver una res­posta política, una res­posta de la soci­e­tat civil orga­nit­zada, la mateixa que va posar el procés en marxa i l'ha empès cada cop que hi ha hagut moments de dub­tes. I aquesta res­posta demos­tra com reac­ci­o­narà el país en el cas que aquesta per­se­cució a càrrecs públics vagi més enllà i arri­bin les inha­bi­li­ta­ci­ons.

I les inha­bi­li­ta­ci­ons poden arri­bar abans als càrrecs públics muni­ci­pals. I sobre­tot als de la CUP si aquests, man­te­nint la coherència amb la seva posició política, no assis­tei­xen als jut­jats, com va fer l'alcal­dessa de Berga, Montse Ven­turós, fa uns dies. Aquesta decisió, ben cohe­rent amb la posició de la CUP, com deia, gene­rarà un con­flicte en breu ja que és pre­vi­si­ble que, davant d'una altra incom­pa­rei­xença, el jut­jat ordeni a la poli­cia judi­cial, els Mos­sos d'entrada, que vagin a bus­car-la. Mos­sos duent càrrecs públics al jut­jat. Una imatge no desit­jada? O desit­jada per algú? O fruit de la coherència? Junts pel Sí i la CUP pen­sen de manera dife­rent sobre la res­posta a les agres­si­ons de l'Estat. Sobre això que en diem deso­bediència. Per la CUP, cal­dria començar ja i sumar-ne una rere l'altra: no aten­dre els reque­ri­ments judi­ci­als, no apli­car la llei mor­dassa, no apli­car la llei de governs locals, etcètera. Per JxSí, només cal una deso­bediència, al final d'aquesta legis­la­tura. Dit això, no sé si aquest és un debat estèril... o no fer les pro­ves de la llei Wert a primària o garan­tir la sani­tat uni­ver­sal no són també micro­rup­tu­res? En tot cas, la clau no és la dis­cussió entre par­tits, que tenen els seus interes­sos, legítims, sinó que con­cen­tra­ci­ons com les d'ahir demos­tren que el procés manté la població al dar­rere.