Catalunya i Irlanda

“No té gaire sentit tenir llibertat política si no tens llibertat econòmica i financera”, deia el ministre de Finances irlandès Michael Noonan el desembre del 2013, quan Irlanda va sortir del rescat a què es va haver de sotmetre el novembre del 2010. De fet, és el primer país dels quatre rescatats (Irlanda, Grècia, Portugal i Espanya) que ja n'ha sortit, i la recuperació econòmica és espectacular. En el moment de la crisi, el PIB del 2008 li va caure un 2,2% i el del 2009, un 5,6%. Però, a partir d'aquesta contracció econòmica, va començar a estabilitzar-se i a créixer suaument fins que el 2014 va ser del 5,2% i el 2015, del 7,8%. La conseqüència d'aquesta represa econòmica sensacional l'hem vist aquesta setmana, quan Irlanda ha fet una emissió de bons a 100 anys al 2,35%, que és el mateix tipus d'interès dels bons dels EUA a 30 anys.

El PIB d'Irlanda és de 214.623 milions d'euros (el català és de 204.666 milions, amb un creixement el 2015 del 3,3%), i la seva població és de 4,6 milions d'habitants (a Catalunya som 7,5 milions). El PIB per càpita d'Irlanda és de 46.200 euros i el català és de 27.600 euros. El deute sobre el PIB a Irlanda és del 107,5%; el català, del 35,3%. L'atur d'Irlanda és del 8,6% i el català, del 17,7%. El salari mínim a Irlanda és de 1.546 euros; a Catalunya, de 648,60 euros. Les exportacions sobre el PIB a Irlanda són del 46,92% i a Catalunya, del 31,20%. I les importacions, del 28,5% a Irlanda i del 37,54 % a Catalunya. L'impost de societats a Irlanda és del 12,5% i a Catalunya, del 25%.

Em perdonaran els lectors per aquest seguit de dades comparatives, però quan vaig llegir la notícia de l'emissió de bons a 100 anys d'Irlanda ràpidament vaig sentir una certa enveja sana, ja que els bons catalans ens els han qualificat de bons porqueria, i les economies no són pas tan distintes. Si comparem les dades, un hi troba diferències, però no prou significatives per justificar aquesta penalització del nostre deute. És cert que Irlanda és molt més productiva que nosaltres, però el nostre endeutament és molt menor. A més, hem de tenir en compte que fa tres anys Irlanda era una nació rescatada per la troica –i, per tant, amb la sobirania financera limitada–, i semblaria que els mercats encara haurien de recordar el passat recent, però no és així, i són capaços de posar en els mercats internacionals una emissió de bons a 100 anys al mateix interès que els bons dels EUA a 30 anys. Espectacular!

El fet que les agències de qualificació de risc hagin situat el nostre deute en la categoria de porqueria, sense adonar-se que no som recaptadors del 95% dels nostres impostos i que el nostre proveïdor financer és l'Estat espanyol, demostra que l'estudi està esbiaixat, perquè, fent-ne una deducció lògica, arribaríem a la conclusió que el perill d'insolvència és més a la part espanyola, que és la que recapta i la que ens ha de pagar, que no pas a la nostra. També, i posats a ser malpensats, podríem deduir que aquests informes desfavorables que sovint emeten aquestes empreses sobre el deute català són una manifestació clara de la por que tenen pels efectes d'una desconnexió de Catalunya sobre la capacitat de pagament del deute del Regne d'Espanya.

Si Catalunya, segons l'informe European cities and regions of the future 2016/2017, del Financial Times, serà durant els propers dos anys el territori del sud d'Europa més atractiu per invertir-hi, i destaca Barcelona com a primera ciutat europea, si tenim tres universitats entre les millors i el port de Barcelona com el capdavanter del Mediterrani, i si el 2015 només Escòcia, Londres i Moscou ens van superar en captació d'inversió estrangera, no s'entén que la visió del nostre deute sigui negativa, si
a més suportem un dèficit fiscal de 15.000 milions d'euros anuals.

La diferència més important entre Catalunya i Irlanda és que justament enguany ells celebren el centenari de la seva independència i nosaltres el 2014 vam recordar el tricentenari del decret de Nova Planta i, com deia al principi citant el ministre Noonan, no hi ha llibertat política si no hi ha llibertat econòmica i financera. Aquesta és la diferència més important entre Catalunya i Irlanda.