Treball o subsidi?

La victòria de la llista confluent d'Ada Colau a Barcelona havia d'obrir les portes de l'ajuntament a la nova política. Si es pot dir res definitiu de la nova alcaldessa un any després, és que reuneix les qualitats de l'anguila i la guilla. Relliscosa i astuta. Colau és capaç de sorprendre els més innocents delegant poder als socialistes més tecnòcrates o nomenant Pere Macias responsable de la connexió del tramvia a la Diagonal. Jordi Hereu i Xavier Trias se'n fan creus. És a dir, l'alcaldessa ha entès que confluència vol dir sumar i despistar en benefici propi. Però hi ha un compromís electoral alternatiu que manté tens i actiu: el canvi del model econòmic. Ada Colau combat el turisme “desbocat” i es decanta –diu– per l'economia “sostenible, social i verda”. Aquesta economia encara és un misteri. Els més despistats es pensen que als solars on hi havia d'haver hotels les brigades de parcs i jardins plantaran enciam. Sembla que no és això. Aquesta activitat alternativa no ha generat cap lloc de treball. Per contra, l'ordenança municipal sí que ha atacat el sector de l'oci. Colau ha ampliat la moratòria que no permet demanar llicències hoteleres un any més i l'ha mamprès contra les terrasses de bars i restaurants. Mentrestant, els sectors més humils s'encenen contra la CUP perquè no aprova el pressupost i això impedeix que hi hagi més beques menjador i més escoles bressol. Els més humils no haurien de demanar treball, ni que fos en un hotel o en una terrassa de bar?