Allò sagrat

Fa temps que ens tro­bem davant de lleis, ins­ti­tu­ci­ons i pre­cep­tes que són con­si­de­rats com a sagrats i into­ca­bles, com si fos­sin abso­lu­ta­ment natu­rals i que de cap manera poden ser qüesti­o­nats, revi­sats ni molt menys rebut­jats. Fa la impressió que hem tor­nat a temps imme­mo­ri­als on allò sagrat domi­nava total­ment la vida pública i pri­vada de les per­so­nes. Temps en què ins­ti­tu­ci­ons com l'Església ens deien què és bo i què és dolent. I ho deien de forma categòrica, de tal manera que el no-com­pli­ment ens por­tava direc­ta­ment a les por­tes del foc etern.

Avui en el gran Reino de España hi ha dues ins­ti­tu­ci­ons que són pràcti­ca­ment con­si­de­ra­des com a sagra­des: la Cons­ti­tución i la uni­dad de España. Fa poc que també era sagrada la Corona. Sor­to­sa­ment, ella sola ha bai­xat de l'altar sagrat. Només així es pot expli­car l'enre­nou que ha pro­vo­cat l'esquetx de la Moli­ner a TV3 on cre­mava unes pàgines de la Cons­ti­tució espa­nyola com a pro­testa per la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Un tri­bu­nal que anul·la el decret de la Gene­ra­li­tat con­tra la pobresa energètica. El PP, Soci­e­tat Civil Cata­lana, Vox, i C's han posat el crit al cel i han trac­tat amb molta duresa tant Moli­ner com TV3. Alguns fins i tot han dit que actes així enfron­ten els ciu­ta­dans. I tot ple­gat per què? Doncs per visu­a­lit­zar que 850 famílies, per escal­far-se, hau­ran de cre­mar un lli­bre o el que sigui perquè el TC els con­demna a pas­sar fred.

Molts pen­sem que el gest de Moli­ner és de gran valor, perquè defensa un dret i no va con­tra ningú. No serà que hem obli­dat que si hi ha alguna cosa sagrada és la per­sona? Algú d'aquests par­tits i orga­nit­za­ci­ons que tant s'han escan­da­lit­zat per la crema ha dit res del pati­ment de tants refu­gi­ats i de tants milers de per­so­nes que fugen de la guerra, la fam i la misèria? I aquí sí que vul­ne­ren ter­reny sagrat: les per­so­nes, que es merei­xen que els aco­llim i els aju­dem.

Han dit mai res, els defen­sors de la Cons­ti­tució i de la uni­tat d'Espa­nya, dels cen­te­nars de famílies expul­sa­des de casa per no poder pagar la hipo­teca i que no tenen on anar? I amb aques­tes per­so­nes i famílies des­no­na­des sí que toquen ter­reny sagrat.

Han aixe­cat la veu per denun­ciar les injustícies de les reta­lla­des en sani­tat, edu­cació i benes­tar? O que hi ha més de dos mili­ons de per­so­nes que viuen sense cap ingrés i que l'Estat ha dei­xat aban­do­na­des? I tots són per­so­nes i, per tant, sagra­des.

Podríem posar mil exem­ples més de com d' hipòcri­tes som donant per sagrat i into­ca­ble allò que és una sim­ple opció. La Cons­ti­tució és com el tem­ple de Jeru­sa­lem con­ver­tit en un mer­cat i en un negoci. Seria molt con­ve­ni­ent que democràtica­ment fos­sin expul­sats d'aquest tem­ple que ells con­si­de­ren “sagrat” tots els que l'han con­ver­tit en una cova de lla­dres i en un niu de cor­rupció i obs­ce­ni­tats.

El bisbe Ome­lla també defensa la sagrada uni­tat d' Espa­nya. En unes decla­ra­ci­ons a El Punt Avui diu que “Cata­lu­nya no ha de tenir con­ferència epis­co­pal pròpia”. Tam­poc ha entès que Cata­lu­nya és una nació i que la volun­tat del poble està per damunt de lleis o pre­cep­tes. Hem de tren­car tots els esque­mes i posar les per­so­nes en el lloc més alt. Les per­so­nes són l' única cosa sagrada. Per acon­se­guir-ho, cre­mem tot el que cal­gui.