Tampons i copes

A les noies i a les dones de la meva gene­ració mai no els havia sen­tit par­lar de les copes de sag­nat, mediàtica­ment tan fami­li­ars des de fa una set­mana. Elles van viure les dècades de la popu­la­rit­zació dels tam­pons, uns auxi­li­ars pre­ci­o­sos que els faci­li­ta­ven la vida en tots els aspec­tes durant la mens­tru­ació. I així va ser i segueix essent avui dia. Encara més: els tam­pons, avui tan ano­dins –els con­ser­ges dels ins­ti­tuts n'han de dis­pen­sar a tota hora–, als sei­xanta i setanta eren arbo­rats per les usuàries com a ban­de­res feme­ni­nes de la desin­hi­bició i esten­dards femi­nis­tes de la pro­gres­sia: en par­la­ven, els mos­tra­ven, en pre­su­mien i hi coque­te­ja­ven perquè lla­vors difu­mi­nar el pubis amb l'ombra del pudor era tin­gut per una con­su­e­tud petit­bur­gesa i mongívola.

Les copes de sag­nat en canvi, tot i que, com el tampó modern, van arren­car en la dècada dels trenta del segle XX, han tin­gut una vida molt més dis­creta... fins que la CUP les ha posat a la gra­e­lla mediàtica (fas­ci­nació pel pro­ta­go­nisme obtin­gut, ara a través de la regla, a par­tir d'un 10% de vots). El tol·le-tol·le ha estat impor­tant, però, des­bros­sa­des les imper­tinències que car­ques i pro­gres, bea­tes i femi­nis­tes els han dedi­cat, el ban de la regi­dora de Man­resa mereix atenció. I ens fixa­rem només en l'alter­na­tiva copes o tam­pons (quant a l'esponja marina, segur que l'espècie se'n res­sen­ti­ria si es popu­la­ritzés com a subs­ti­tuta del tampó). Cert és que si una copa costa uns 25 euros i dura 5 anys, durant aquest mateix espai tem­po­ral el preu dels tam­pons neces­sa­ris puja a 200 euros pel cap baix. Que és el cost del miler de tam­pons que con­vin­dran per absor­bir les 60 o 70 regles produïdes durant aquests mesos. I aquests 1.000 fel­tres de cotó fluix i gasa són molt més con­ta­mi­nants –o més cars de reci­clar– que la poca sili­cona de la copa. És un fet que els vene­dors de tam­pons, a través de l'èpica feliç que repre­sen­ten les noies dels anun­cis d'ídem, han mono­po­lit­zat la “infor­mació” que en té la majo­ria de dones; i no només per la tele: han arri­bat a les ses­si­ons sobre sexu­a­li­tat dels ins­ti­tuts. He neces­si­tat la llan­terna del filòsof per tro­bar alguna dona usuària de la copa perquè em fes cinc cèntims més del conei­xe­ment pura­ment teòric que en tinc, i m'han par­lat de la segu­re­tat de l'admi­ni­cle, la higi­ene, la pri­va­ci­tat, la como­di­tat..., i he retin­gut par­ti­cu­lar­ment un detall: tenen com­pro­vat que quan usen tam­pons el sag­nat és més abun­dant que quan se ser­vei­xen de la copa. Pre­gunta òbvia: el pro­vo­quen els tam­pons per tal que se'n neces­si­tin –com­prin– més?