Opinió

Keep calm

Caducats

Vivim una època en què sembla que tots hàgim de portar data de caducitat estampada a l'esquena

Ho hem sen­tit, vist i lle­git mol­tes vega­des però d'un temps cap aquí és una idea que sovin­teja i va a més. Som el que men­gem i d'aquesta filo­so­fia de vida hi ha llocs que n'han fet negoci. I ara que arrenca Ali­mentària a Bar­ce­lona en veu­rem unes quan­tes mos­tres. Segur. L'últim exem­ple, d'aquesta tendència, el tenim a Dina­marca. Es diu Wefood, que traduït lite­ral­ment de l'anglès vin­dria a dir som men­jar o som ali­ment. És el pri­mer super­mer­cat que ven aquell men­jar que d'altres van llençar. I ho van fer perquè segons l'envàs estava cadu­cat. L'objec­tiu del negoci és cons­ci­en­ciar la població sobre l'enorme quan­ti­tat d'ali­ments que es llen­cen però que es poden apro­fi­tar perquè estan bé i, de retruc, mirar de reduir les tones de men­jar que es per­den ale­gre­ment. Anem a lle­gir entre línies, també. Quan un ali­ment, un pro­ducte, un con­cepte perd la força, la vali­desa i està a punt de caure o de des­a­parèixer diem que està a punt de cadu­car i com que ja no ser­veix, el llen­cem, l'apar­tem, en pres­cin­dim. I el mer­cat ja pro­ve­eix amb un de nou. Vivim una època en què sem­bla que tots hàgim de por­tar data de cadu­ci­tat estam­pada a l'esquena, que si no estàs al dia que­des enrere, pas­ses no ja a la reserva sinó a les escom­bra­ries direc­ta­ment. Ets inútil. Des­a­pa­rei­xes. Rei­vin­dico les sego­nes opor­tu­ni­tats. No perquè en la pri­mera no te n'hagis de sor­tir, al con­trari. Sinó perquè no tot es resu­meix als límits que han esta­blert ter­ce­res per­so­nes que, tot sigui dit de pas­sada, no sem­pre l'encer­ten. De vega­des, sí, natu­ral­ment. Hi ha fets objec­tius. Però fins i tot el més pas­sat, flo­rit i cadu­cat –i no ho dic només pel for­matge de Roca­fort– pot tenir una vida llarga i d'èxit. A tots ens queda clar, però, que amb les coses de men­jar no s'hi juga. Res a dir. Ara, deter­mi­nar que per qüesti­ons de moda, d'estètica, de gus­tos, segons què ja no pot ser a l'apa­ra­dor ni a les llei­xes i ha de caure de l'escam­bell, per aquí, no hi passo. Per això jo també rei­vin­dico i defenso la idea dels super­mer­cats dels pro­duc­tes cadu­cats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.