Boires

Les boires planen sobre la situació política espanyola i catalana. Les fràgils possibilitats d'acció conjunta i unitària que s'hi manifesten em porten a pensar en un Primer de Maig de fa quasi vuitanta anys. La història sempre reverbera. A la ciutat més revolucionària de l'Europa del moment, l'any 1937, la manifestació del Primer de Maig va quedar desconvocada. Hi havia massa tensió latent entre les forces polítiques de la República i, uns i altres, van pensar que acabarien prenent mal si sortien junts al carrer. Al cap de tres dies, la pressió ja no es va poder contenir i esclataren els tràgics Fets de Maig del 37 que van deixar centenars d'antifeixistes morts pels carrers de Barcelona. Morts entre ells. Els impulsos llibertaris de l'anarquisme van xocar frontalment contra la pulsió autoritària de l'esquerra estalinista i l'episodi va marcar definitivament el curs de la guerra. El desastre es va saldar amb la suspensió de les competències d'ordre públic de la Generalitat, la il·legalització del POUM i la infame tortura i assassinat del seu líder, Andreu Nin, a mans d'agents de Stalin. La influència soviètica esdevenia definitivament hegemònica en l'àmbit de la política republicana. Mentrestant, l'enemic comú dels antifeixistes havia donat un cop d'efecte barbàric. El 26 d'abril, l'aviació nazi havia aniquilat la població històrica de Guernica. Una atrocitat sobre població civil que –en aquell moment– no tenia precedents (al cap d'uns mesos l'aviació de Mussolini va fer el mateix experiment cruel sobre la ciutat de Lleida). El ministre Goering ho havia dissenyat com a regal d'aniversari per al Führer. Hitler va trobar tan bonic el detall que dos anys més tard va demanar que el repetissin a gran escala, a Varsòvia. Pels volts del Primer de Maig de 1937 era difícil sentir-se optimista. Les dificultats externes, i les internes, van escampar una boira espessa sobre la causa de la República. El passat és passat però, ara i aquí, creix el desig que s'obrin clarianes.