Més capital polític

Molts sec­tors, espa­nyo­lis­tes o sobi­ra­nis­tes, van donar per bo el diagnòstic que, al 27-S, no s'havia superat la fron­tera del 50% d'elec­tors favo­ra­bles a la inde­pendència. Els resul­tats del 20-D, amb els Comuns (Pode­mos) com a força política més votada a Cata­lu­nya, van inten­si­fi­car la idea que “a l'inde­pen­den­tisme encara li falta base social”. Des de lla­vors, senyo­reja una valo­ració: “Per fer el referèndum, el sobi­ra­nisme ha d'acu­mu­lar més capi­tal polític.”

“Acu­mu­lar més capi­tal polític”. Sona bé, com totes les pro­me­ses de feli­ci­tat (quasi) com­pleta. Però és un diagnòstic que podria con­te­nir unes quan­tes tram­pes democràtiques. En pri­mer lloc, el pre­ju­dici de creure que l'exer­cici de sobi­ra­nia democràtica d'una comu­ni­tat només es legi­tima si una deter­mi­nada opció política és capaç de tri­om­far. I en segon lloc, la trampa de fer creure que el temps que exi­geix aquesta “acu­mu­lació de capi­tal polític” serà, en el marc d'un apa­rat d'Estat repres­sor, un ele­ment neu­tre que en cap cas poster­garà les pos­si­bi­li­tats efec­ti­ves “d'acu­mu­lar més capi­tal polític”.

“Les ban­de­res fan el vent”, escriu el poeta Iehuda Amik­hai. ¿I si en rea­li­tat el referèndum d'auto­de­ter­mi­nació fes el vent? Només la radi­ca­li­tat democràtica d'un referèndum ens allu­nya­ria de l'amenaça mili­tar i con­ce­di­ria al sobi­ra­nisme un pla d'igual­tat per pre­sen­tar recur­sos i argu­ments reals per a la cohesió social de tants cata­lans, inde­pen­den­tis­tes o no. La con­seqüència sem­bla dis­fres­sada de causa. Només un referèndum pot fer que l'inde­pen­den­tisme acu­muli MÉS capi­tal polític.