El camí és molt clar

La per­cepció que tin­guin a Madrid no la sé ni m'importa, però m'agra­da­ria que aquí, a Cata­lu­nya, tinguéssim clar quin ha estat l'ele­ment que ha fet impos­si­ble un acord d'inves­ti­dura i de govern a Espa­nya i que ha com­por­tat que hi hagi una repe­tició de les elec­ci­ons. Diguem-ne Cata­lu­nya, diguem-ne el procés d'inde­pendència, diguem-ne la falta de volun­tat i de capa­ci­tat dels par­tits espa­nyols per afron­tar-lo política­ment. Ja som cons­ci­ents que és impos­si­ble que el procés català pugui tenir mai una majo­ria de vots al Congrés dels Dipu­tats, però n'hem de ser tant o més que els resul­tats dels par­tits inde­pen­den­tis­tes en les últi­mes elec­ci­ons gene­rals han supo­sat un blo­queig deci­siu perquè es pogués pro­duir una inves­ti­dura i es pogués for­mar govern. I això té un valor incal­cu­la­ble.

És cert que en la falta de pos­si­bles acords d'inves­ti­dura i/o de govern entre els par­tits espa­nyols hi ha la seva falta de cul­tura de pacte, la poca pro­fun­di­tat democràtica dels par­tits i els seus diri­gents (que en lloc de ten­dir a la millora amb el temps, empit­jora) i el pes dels interes­sos par­ti­dis­tes per sobre del bé comú, que no dei­xen de ser diver­ses cares de la mateixa moneda. Però el des­en­ca­de­nant que ha posat en pri­mer pla tots aquests defec­tes i man­can­ces, ate­sos els resul­tats del 20-D, és el repte democràtic que té plan­te­jada la majo­ria social i par­la­mentària de Cata­lu­nya res­pecte a l'Estat. Un pacte d'esquer­res (teòriques, si par­lem del PSOE) no ha estat pos­si­ble, entre altres raons, pel blo­queig de no com­par­tir la solució del referèndum per a Cata­lu­nya. El pacte de dre­tes no sumava. I em direu que el gran pacte PP-PSOE (i C's) sí que era pos­si­ble pel sol fet que com­par­tei­xen la idea de sagrada uni­tat d'Espa­nya. Sí, però la dis­crepància en la forma de man­te­nir-la blin­dada ha estat deci­siva per evi­tar la gran coa­lició espa­nyola.

El des­en­cert dels par­tits inde­pen­den­tis­tes (i ara no s'hau­ria de repe­tir, tot i alguna pri­mera presa de posició) va ser no haver fet un front comú explícit, que hau­ria permès que els movi­ments asso­ci­ats a Pode­mos no s'hagues­sin pogut pre­sen­tar com a gua­nya­dors a Cata­lu­nya d'aque­lles elec­ci­ons. El pro­jecte que va gua­nyar a Cata­lu­nya va ser l'inde­pen­den­tista, però les dues llis­tes no ho van fer visi­ble ni ven­di­ble d'aquesta manera.

Tots són fac­tors prou clars per saber, si s'és hàbil i es té clar l'objec­tiu, com s'han d'afron­tar les elec­ci­ons gene­rals del juny des dels par­tits inde­pen­den­tis­tes, inclosa la CUP, que hau­ria de donar suport a un vehi­cle comú. I men­tres­tant, posar en evidència el govern espa­nyol i l'Estat amb els recur­sos d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. Només així pot arri­bar, des d'Europa i la resta del món, l'impuls per a la reso­lució favo­ra­ble del procés d'inde­pendència.