Renaixença sindical

És plaent escoltar dels líders sindicals propostes d'acció contundents contra una llei de reforma laboral que s'hauria d'haver dit de regressió laboral. Però també han d'entristir a qui tingui el bon costum de mirar-se les coses amb perspectiva i veure els fets que han condicionat l'evolució de la situació de la classe treballadora: si unes dècades enrere les mobilitzacions tenien com a objectiu aconseguir nous drets, les d'avui tot just pretenen recuperar-ne; si la lluita obrera se sustentava en ideologies internacionalistes, actualment ha estat anorreada per un moviment més globalitzador que l'ha desarmat sostraient-li, primer, els mitjans de producció per donar-los a països subdesenvolupats en drets i en economia i, després, coaccionant-la a acceptar condicions equiparables als mal anomenats països emergents. Què ha passat? Doncs que la crisi que vivim és només la caiguda de la màscara amb què es va voler dissimular aquesta transformació, i ara, que ja no queden caus on amagar el cap, s'ha d'afrontar la realitat i empassar-se el fel de les contradiccions. Entre elles, la conformació de tots plegats però especialment la de les organitzacions sindicals que, si en comptes de permetre pactes tàcits, d'acomodar els dirigents i de blindar col·lectius estratègics de militants, haguessin exercit la pressió necessària, potser haurien impedit la situació actual i la reforma laboral. Si és veritat que els líders actuals han obert els ulls, esperem que els serveixi per no repetir-ho.