Hores decisives

Acabo de rebre el lli­bre d'Armand Obi­ols, Hores deci­si­ves. Abril-juliol 1932, edi­tat per La Mirada, a cura de Miquel Bach i amb un text limi­nar de Josep Cru­a­nyes. Tot un regal, opor­tuníssim: el debat a l'entorn de l'Esta­tut d'Auto­no­mia, que era una ganyota humi­li­ant del ple­bis­ci­tat Esta­tut de Núria. Gai­rebé em fa ràbia que el text sigui de tanta actu­a­li­tat i que tra­gini tanta frus­tració, davant el cap­te­ni­ment de les for­ces polítiques espa­nyo­les pel que fa a la dita “qüestió cata­lana”. Ho resu­meix un Cru­a­nyes, tan lúcid: “La rea­li­tat d'avui és una demos­tració que, si la Cons­ti­tució repu­bli­cana no va voler resol­dre el pro­blema català, no el va fer des­a­parèixer, i això és una demos­tració que la sobi­ra­nia és una rea­li­tat basada en la volun­tat de ser man­tin­guda per un poble, tot i que l'Estat no la reco­ne­gui. Negar-ho és negar el prin­cipi bàsic d'una soci­e­tat democràtica, la sobi­ra­nia popu­lar i el dret indi­vi­dual i col·lec­tiu a la lli­ber­tat”.

El lli­bre recull els edi­to­ri­als escrits per Armand Obi­ols entre el 14 d'abril de 1932 i el 31 de juliol. Exem­plars per la clare­dat dels seus rao­na­ments i per la prosa magis­tral, que ja subratllàvem tot comen­tant l'edició de les car­tes –també publi­ca­des per La Mirada– de l'autor amb Josep Car­ner, entre el 1947 i 1953. Joan Prat i Esteve (1904-1971), exi­liat a la força, reba­te­jat com a Armand Obi­ols i vin­cu­lat tan estre­ta­ment amb Mercè Rodo­reda, va ser un peri­o­dista nota­ble, ja al Diari de Saba­dell. Poeta i pro­feta, a més. Que fa 84 anys escri­via: “Cata­lu­nya recull aquests dies els fruits d'una absurda política de cor­di­a­li­tat i de feblesa. El par­la­ment de la República dicta, no les nor­mes de la nos­tra lli­ber­tat sinó les nor­mes del nos­tre novell escla­vatge.”