La por

“Apro­fito per pen­sar,/ per ima­gi­nar-me/ labe­rints a on aniré/ a bus­car els meus som­nis:/ tard o d'hora els tro­baré/ perquè no hi ha res/ que a mi em sem­bli ater­ri­dor./ Uh! Oh! No tinc por!”, diu la cançó del Club Súper 3. La CUP en va fer dis­sabte la seva versió par­ti­cu­lar i es va mani­fes­tar amb el lema Sense por! en con­tra de la judi­ci­a­lit­zació de la política cata­lana, pels reque­ri­ments judi­ci­als a 291 ajun­ta­ments cata­lans arran del seu suport a decla­ració del 9-N al Par­la­ment i per la impug­nació del govern espa­nyol al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de lleis cata­la­nes. Total­ment d'acord. Encara més: més enllà de tots aquests alcal­des i càrrecs muni­ci­pals que merei­xen suport per la seva valen­tia, també s'hau­ria de recor­dar que, per l'altre 9-N, el de les vota­ci­ons, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Fran­cesc Homs estan que­re­llats per la fis­ca­lia.

De qual­se­vol manera, està bé expres­sar que els inde­pen­den­tis­tes no tenen por de plan­tar cara al govern espa­nyol i al TC. Només fal­ta­ria. Però poca por poden tenir la mul­ti­tud de cata­lans que, mani­fes­tant-se repe­ti­da­ment i impul­sant el procés, han posat en l'eix de la política el pro­jecte d'inde­pendència. Una mul­ti­tud hete­rogènia, gene­rosa i deter­mi­nada que no cate­go­ritza entre els que tenen més o menys por o els que merei­xen més o menys suport. Perquè els pri­mers que estan plan­tant cara al govern espa­nyol i al TC són el govern català i el Par­la­ment. Perquè no tenir por és més fer que dir. Perquè no tenir por el pri­mer que reque­reix és tenir la valen­tia de ser més generós que sec­tari. Perquè no tenir por en aquest des­a­fi­a­ment que és el procés inde­pen­den­tista és sobre­tot assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats de govern per avançar en l'objec­tiu comú. Perquè no tenir por en aquest moment tran­si­tori vol dir ser més pragmàtic que dogmàtic a l'hora d'impul­sar l'obra de govern i de donar suport als pres­su­pos­tos. Perquè no tenir por és tre­ba­llar perquè l'inde­pen­den­tisme sigui més inte­gra­dor en lloc de dir a segons qui que s'aparti. Perquè no tenir por és tenir la volun­tat de posar l'objec­tiu comú, com han fet ERC i Con­vergència amb Junts pel Sí, en lloc de fer mani­o­bres de des­gast dels que hau­rien de ser com­panys del procés. Perquè no tenir por no és bus­car la divisió dels que són (hau­rien de ser) com­panys de procés. Perquè no tenir por és també sacri­fi­car per­fil par­ti­dista, com han fet els inte­grants de Junts pel Sí, men­tre duri el procés. Perquè no tenir por no és esce­ni­fi­car la deso­bediència sis­temàtica sinó con­sen­suar l'acció estratègica per asso­lir l'objec­tiu.

La cançó del Club Súper 3 també diu: “Sé que he de llui­tar per no dei­xar esca­par tot el que la vida em porta.” Doncs això. Perquè, de por, de moment no n'ha demos­trat ningú. O sí?