Descrèdit de la política espanyola

Malgrat l'esforç del govern popular, de l'oligarquia i dels mitjans mediàtics que li són afins per seguir fent creure aquella penosa frase de l'Aznar: “España va bien”, la realitat és totalment al revés i els corresponsals internacionals ho difonen sense embuts. No obstant, però, els mitjans de la capital, dòcils i ben retribuïts, silencien el que no interessa al poder polític, per tal que els potencials electors del PP i el PSOE segueixin desinformats, no només de la corrupció sinó del seu servilisme als poders financers als qual han permès que fossin els veritables i nefastos poders de l'Espanya sorgida de la dictadura.

Un cop fracassat l'intent de PP i PSOE de formar govern i un cop vist i constatat que, malgrat certes diferències, més teatrals que reals, ni els partits de la vella política ni els de la nova han estat capacitats per aplicar el més essencial en democràcia que és flexibilitzar posicions, si veritablement hi ha voluntat política d'assolir acords, consegüentment, estem abocats a una nova consulta electoral en la qual, segons el CIS, el 78,4% dels electors tornarien a votar la mateixa opció que el 20-D i el 21,6% votarien una altra opció, canviarien el seu vot o s'abstindrien.

Amb aquests números a la mà, i tenint en compte la definició de Pablo Iglesias (potser la més encertada del seu discurs): “en el panorama espanyol hi ha un PP blau, el de Rajoy, i un PP taronja, el de Rivera”, els dos clarament de dretes; i per altra banda tenim Podemos, IU i el PSOE, avui molt decantat al centredreta, per més que faci un discurs demagògicament d'esquerra, la gran pregunta és per què PP, PSOE i C's, acaparen la majoria absoluta de vots, si el conjunt de la ciutadania és de la classe treballadora?

A aquest gran interrogant, només hi trobem una resposta que, ben segur que no és a tot arreu igual, però sí en la major part de les comunitats autònomes espanyoles. Si el vot a les dretes, teòricament, només els hauria de venir d'empresaris, banquers i gent amb molts diners; i si el vot a les esquerres, malgrat que sigui fraccionat, hauria de ser el majoritari per allò que el més gran nombre de ciutadans és del món del treball (obrers, empleats i petits autònoms), cosa que no és així, és que en realitat hi està intervenint un factor determinant, que evita que ni la corrupció ni la reforma laboral que tant ha perjudicat els sectors més empobrits els faci variar el vot. Aleshores la resposta de per què el vot és favorable al PP, PSOE i C's és que a la major part de la societat o votants espanyols li manca capacitat d'anàlisi o té un grau de desconeixement i d'ignorància que permet que la demagògia dels partits actuï com a element hipnòtic, similar a l'existent en la dècada dels 70.