Una opinió més

Per una vegada, deixo de banda els temes més de caire local que cor­res­po­nen a aquesta secció i m'embranco amb un assumpte que trans­cen­deix els límits fins i tot del país, però que igual­ment es pot apli­car, en algun cas, a situ­a­ci­ons nos­tres simi­lars. La meva devoció per l'art i pels monu­ments supera la passió que pot impo­sar una ide­o­lo­gia. He lle­git la decisió del jutge José Manuel Del­gado de tor­nar les res­tes d'unes per­so­nes inhu­ma­des al Valle de los Caídos a les res­pec­ti­ves famílies. Em sem­bla per­fecte. M'he que­dat, però, per­plex quan l'amic Miquel Riera, comen­tant aquesta decisió, acaba el seu escrit dema­nant la des­trucció total del monu­ment. Con­si­dero asse­nyat treure totes les con­no­ta­ci­ons fran­quis­tes del recinte i penso que el millor seria dei­xar-lo com un tes­ti­moni de la guerra civil, amb res­pecte per al dos bàndols. És a dir, con­tri­buir, en tot cas, a fer pen­sar què és una guerra entre ger­mans i com s'ha d'evi­tar, en el futur, de totes totes. Però des­truir una obra ingent d'aquest tipus, amb una part escultòrica i pictòrica valu­osa, una cons­trucció única dins de la roca, em sem­bla –amb tot el res­pecte– demen­cial, ho hagi fet qui ho hagi fet. El monu­ment en si té una vàlua artística i tes­ti­mo­nial de l'època. Des­truir-ho perquè el van fer uns altres que pen­sa­ven de forma dife­rent és apli­car els matei­xos prin­ci­pis amb què els musul­mans extre­mis­tes han des­tros­sat les ruïnes roma­nes de Pal­mira o els tali­bans van dina­mi­tar les imat­ges dels déus d'una religió ali­ena. En el segle en què vivim, ens podem per­me­tre aques­tes bes­ti­e­ses? Els monu­ments són la mos­tra del pas de les dife­rents cul­tu­res i èpoques, ens agra­din més o ens agra­din menys. Algú ha tirat a terra les escul­tu­res dels empe­ra­dors romans que hi ha en alguna avin­guda o pas­seig de la Ciu­tat Eterna? I mira que n'hi devia haver d'inde­sit­ja­bles. Hem de des­truir les piràmides d'Egipte, que no són altra cosa que el Valle de los Caídos de les dinas­ties de fara­ons que van explo­tar els esclaus –molts dels quals deuen ser enter­rats a sota mateix de les pedres– per alçar aquells espec­ta­cu­lars i enor­mes recin­tes sepul­crals? La situ­ació econòmica és tan bri­llant perquè ens puguem per­me­tre no sola­ment des­fer allò que va cos­tar tants diners alçar-ho sinó encara posar-n'hi d'altres per des­man­te­llar-ho ara, quan la seva con­tem­plació es pot explo­tar –com s'explota– turísti­ca­ment? Crec que s'ha d'actuar amb reflexió i no amb fogue­rada, aga­far la part bona de les coses i ade­quar la resta perquè tin­gui una fina­li­tat digna, accep­ta­ble per tot­hom.