Real Madrid Televisión

D'entrada la cosa es va anunciar com l'invent del segle. El remei casolà a tots els avorriments. La revolució digital arribava als televisors per omplir la petita pantalla d'un univers d'entreteniment, d'una oferta d'oci no coneguda fins aleshores. I un rave!

Quin frau! Quina gran enganyifa! Quina vergonya catòdica! Quin insult al senyor Hertz! Quants avis, i no tan avis, incapaços d'entendre el perquè del canvi, espoliats per antenistes que els cobraven una minuta d'advocat de ministre (lladres!) per resintonitzar-los l'aparell amb el simple gest de tocar un botó del comandament a distància! Quina muntanya de porqueria televisiva on abans hi havia una simple femta! Quants canals que desapareixen sota l'enigmàtica llegenda “sense senyal”! Quantes pantalles que, de cop i volta, queden atomitzades en un inquietant trencaclosques multicolor!

Per si no n'hi hagués prou, des de fa uns dies aquest món incontrolat i incontrolable –o millor dit, que algú deu controlar (visca la pasta!)– de la TDT està protagonitzant un episodi digne de l'enigmàtic univers del professor Fasman. Sense fer soroll, com per art d'encanteri, sense necessitat tampoc de remenar els aparells, a molts receptors de televisió d'aquest país ara s'hi canten els gols del Real Madrid com mai fins ara s'havien sentit exaltar per aquests paratges les glòries esportives que campegen per Espanya.

Ara tot agafa sentit. Era indispensable posar potes enlaire tot el sistema de televisió per fer arribar el canal de Real Madrid Televisión als aparells receptors de Catalunya. Què s'ha cregut la gent d'aquest país de ser del Barça! Com diu l'himne de la Décima: Hala Madrí i nada más.