‘¡En español, coño!'

El mateix dia que el Real Madrid discriminava el català a la zona mixta del Santiago Bernabéu després d'un partit de lliga, el papa Francesc l'utilitzava per enviar una benedicció als fidels a través de les xarxes socials juntament amb 33 llengües més. Vivim temps en què les notícies no aguanten ni 24 hores i aquesta és de fa sis dies, però val la pena aturar-s'hi un instant. Un periodista poliglot no té cap problema, cap, a obtenir una resposta de Benzema en francès, de Pepe en portuguès o de Modric en serbocroat, però és preguntar en català i tatxaaan! el gest de dubte del jugador, la negativa de l'agent de premsa i, com si fos una constitució, un protocol sobrevolant el cap del periodista. Conclusió: si vols garantir-te una resposta a la teva pregunta, és millor que la facis en castellà. És com allò de “si me hablas en catalán se suspende el juicio”. Discriminació? Escàndol? Res, pura rutina. Des del peó fins al rei, passant per alfils, cavalls, torres i reina, a tots els sembla bé. Han vist un sol espanyol que hagi rondinat per aquest cas? Han sentit un advocat, jurista espanyol aixecar la veu perquè els futurs advocats catalans hagin de fer l'examen d'accés a la professió en castellà o res, tal com acaba de ratificar el Tribunal Supremo? Com s'expliquen el titular d'El Español ‘Las mejores universidades pese a la imposición del catalán'? Entenen que el grup municipal de Sí se Puede a Orpesa (Plana Alta) volgués prohibir l'ús del català a l'Ajuntament? Quin programa electoral diu que l'Estat espanyol posarà fi als incompliments de la Carta de les llengües regionals –signada per Espanya– o que deixarà de boicotejar el progrés del català a la UE? O que investigarà cada una de les desenes de casos de discriminació i agressió lingüística que recullen els informes de la Plataforma per la Llengua? Ja els ho avanço, cap. Perquè o no els importa el més mínim el tema o simplement professen el mateix monolingüisme imposat fa 300 anys amb els Decrets de Nova Planta de l'Espanya borbònica i heretat en la Constitució de 1978. Ja poden presumir de 38 anys de llibertats i democràcia; la realitat és que el papa els posa en evidència, i que milions de catalans, farts, ja han desconnectat.