Els testos i les olles

Les estelades han estat les protagonistes aquesta setmana i cal esperar que ho siguin també avui. En el fons tot aquest afer ha estat una nova demostració que la tan glorificada transició espanyola a la democràcia no es va fer bé perquè no hi va haver ruptura, sinó el que es va anomenar reforma política, o sigui, que no es va fer net i els que havien manat durant gairebé quaranta anys i les seves nissagues van continuar al peu del canó. Uns a primera fila, i uns altres movent fils econòmics, que és pràcticament el mateix. Els que renegaven d'aquella Constitució del 78, com José María Aznar, ara la fan servir per a tot, sacralitzant-la, fent-la servir d'arma contra tot el que tingui gust de democràcia. Fins que, ja fa molts anys i sota els seus governs, el TC la va fer inservible, va deixar de ser una eina d'entesa per convertir-se en una arma contra tot allò que no fos recentralitzar un estat ja de per si jacobí. Per això han pervertit el sentit de la paraula llibertat i per això volen prohibir tot allò que no els agrada. Però, què se'n pot esperar de tot plegat, de gent familiar i defensora de polítics de la dictadura que encara gallegen i mortifiquen els familiars dels desapareguts d'aquella guerra fratricida produïda després d'un cop d'estat militar d'ideologia facciosa i totalitària? L'expressió catalana que els testos s'assemblen a les olles és la més escaient per entendre tot el que està passant. Només cal gratar qui hi ha darrere d'alguna gent que controla les estructures del poder espanyol. S'hi troben parents de militars i d'alts càrrecs de la dictadura. I llavors passa el que passa. A l'Estat espanyol els cal encara fer un pas endavant, desempallegar-se d'aquests demòcrates que només pretenen conculcar avanços democràtics i retallar llibertats. Hi ha sens dubte gent molt vàlida a l'Estat i cal desitjar-los tot la sort del món. Els cal. A Catalunya, però, ja fem via i gràcies a les seves decisions, i com diu el president, nosaltres anem passant.