No tot s'hi val

És dissabte 7 de maig al capvespre. Sortim de la Casa de la Paraula, després d'assistir al tercer festival Domini Màgic de poesia, i d'haver
escoltat els poemes de Ponç Pons, Xavier Macià, Christelle Enguix i Susanna Rafart, i amb uns amics hem anat a prendre unes cerveses. Entre xarrup i xarrup em cau a les mans
un article de Josep López de Lerma (durant tres o quatre legislatures diputat de CiU per Girona al Congrés
de Diputats). Feia temps que no el llegia i el títol era molt suggestiu: “El rei no és problema, pot ésser solució”. Home, em dic, com no ho hem descobert abans això que Felip VI és la solució!

Llegeixo amb atenció l'article. Només en citaré uns quants fragments. El procés sobiranista és de “plena irracionalitat”. “Artur Mas [...] va desautoritzar i repudiar tot allò que havíem fet a Madrid els diputats i senadors de CiU”. “Titllar de persona non grata el rei [com ho ha fet la Universitat de Girona i alguns ajuntaments] només es pot donar allí on governen els burros”. “Hi ha un brot psicòtic molt alarmant que està trencant la cohesió social a Catalunya”. “El rei Joan Carles I [...] es va desvestir del poder absolut que va heretar, retornant la sobirania al poble, i així ho segueix el seu fill,
Felip VI [...]”.

No estic d'acord amb el que diu el senyor López de Lerma ni penso com ell, però no per això diré que és un ximple, un burro o un ignorant, com ho fa ell. Tampoc seré jo qui digui el que va manifestar un dels meus amics, després de llegir l'article:
“Però que s'ha begut l'enteniment?”

Senyor López de Lerma, de veritat pensa que el rei pot ser la solució
al mal anomenat “problema català”? No creu que en democràcia els conflictes se solucionen a les urnes?
Com pot pensar que va ser el rei qui va retornar la sobirania al poble?

També voldria fer un petit comentari a l'escrit del bon amic Esteve Vilanova publicat en aquest diari el dia 15 de maig. Comparar l'actual govern amb el tripartit tant de Maragall com de Montilla per desprestigiar-lo no crec que sigui ni encertat ni que contribueixi a l'enfortiment del govern.
I encara és menys encertat atribuir el presumpte desori als consellers d'ERC, i en especial a Oriol Junqueras. Si és deslleial fer públic un possible augment dels impostos a les rendes de més de 90.000 euros sense consensuar-ho, també deu ser deslleial que el president el desautoritzi públicament.

Amic Esteve, si tan bon conseller va ser el senyor Mas-Colell, com és que avui les rendes de menys de 30.000 euros paguen més impostos que la mitjana dels espanyols, i que les rendes de més de 90.000 en paguen menys? És populisme demanar que els que més tenen més paguin? Crec que no. Tots plegats hem de prendre consciència que el govern
del president Puigdemont és un govern de CDC, ERC i d'independents,
i que necessita el suport de la CUP. Sovint fa la impressió que alguns encara creuen que és el govern de CDC. Si continuem per aquest camí, segurament prendrem mal. I els culpables no seran ni ERC ni la CUP, ni segurament el president Puigdemont.