Vermell, compte!

Sovint ense­nyem als nens que mai han de cre­uar un semàfor en ver­mell. Que encara que els sem­bli que no vénen cot­xes, pot sor­tir-ne algun d'on menys s'ho espe­ren. En edu­cació no ens la podem jugar: cal anar a allò segur.

Estic una mica des­con­cer­tat perquè, d'una banda, el Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment garan­teix que tots els nois i noies que fan bat­xi­lle­rat a Cata­lu­nya segui­ran sent for­mats en les bases filosòfiques ele­men­tals que els per­me­ten inte­grar els altres sabers. Per això estu­di­a­ran filo­so­fia a 1r i 2n de bat­xi­lle­rat i hi podran també cur­sar psi­co­lo­gia i soci­o­lo­gia. Ara bé, d'altra banda, creix l'obsessió per les matèries de moda: l'anglès, les matemàtiques, o d'altres. Vinga hores a dojo!, com si edu­car fos sot­me­tre's als cri­te­ris PISA o sem­blants. Convé allu­nyar dels ter­renys edu­ca­tius la super­fi­ci­a­li­tat irres­pon­sa­ble: el semàfor hau­ria de posar-se ver­mell, lluny del vaivé de les modes. La for­mació filosòfica, ade­quada a cada edat, és el “pal de paller” dels conei­xe­ments. Tot i les deficiències sin­gu­lars, mai és “xer­ra­meca” buida. La llei cata­lana d'edu­cació (2009) i alguns decrets ho adme­ten. Als prin­ci­pis guia que fixa el 187/2015 es pro­posa: a) un currículum com­pe­ten­cial que pre­pari per a la vida i el futur; b) la con­tinuïtat for­ma­tiva de tots els alum­nes; c) l'ori­en­tació com a res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida dels equips docents; d) valo­rar cada alumne de manera glo­bal, con­ti­nu­ada i inte­gra­dora, i e) desen­vo­lu­par pro­jec­tes edu­ca­tius mit­jançant el tre­ball en equip. És obvi que, per a asso­lir-los, cal la pers­pec­tiva filosòfica: no és només anar sumant hores en allò apa­rent­ment “ren­di­ble”, se'n digui empre­ne­do­ria, informàtica, etc. Calen també la música i l'expressió, la història i les lite­ra­tu­res, i les ciències, les natu­rals i les soci­als... però sobre­tot tenir cura del “pal de paller”, el rere­fons filosòfic. Al decret abans esmen­tat hi ha un àmbit, “cul­tura i valors”, amb una dotació horària minsa a cada curs d'ESO i també una assig­na­tura opta­tiva de “filo­so­fia”, a 4t (això sí, d'oferta obli­gatòria). Així tenim el semàfor només en groc: millor que no tra­ves­sem... Si algú té encara seny, serà valent per pro­te­gir aquesta àrea.

A les esco­les monàsti­ques i cate­dralícies de l'alta edat mit­jana s'enu­me­ra­ven set arts libe­rals, orga­nit­za­des en dos grups: l'eloqüència (gramàtica, dialèctica, retòrica) i les matemàtiques (aritmètica, geo­me­tria, astro­no­mia i música). Si s'asso­lien es podia acce­dir a l'espe­ci­a­lit­zació, sent “bat­xi­ller en arts”, un grau uni­ver­si­tari ini­cial. Encara ara aquest és el paper de la filo­so­fia en l'edu­cació secundària: garan­tir que se sap pen­sar i expres­sar-se, com­pren­dre i rao­nar, acre­di­tar la madu­resa de l'alum­nat.

Al s. XXI sabem de tec­no­lo­gies i for­mes d'èxit momen­tani, però la men­ta­li­tat com­pe­ten­cial té més a veure amb la filo­so­fia, amb tenir el cap al seu lloc: no és pres­cin­di­ble. Seria foras­se­nyat menys­te­nir-la o ani­qui­lar-la: semàfor ver­mell! La blin­dem?