Vermell, compte!

Sovint ensenyem als nens que mai han de creuar un semàfor en vermell. Que encara que els sembli que no vénen cotxes, pot sortir-ne algun d'on menys s'ho esperen. En educació no ens la podem jugar: cal anar a allò segur.

Estic una mica desconcertat perquè, d'una banda, el Departament d'Ensenyament garanteix que tots els nois i noies que fan batxillerat a Catalunya seguiran sent formats en les bases filosòfiques elementals que els permeten integrar els altres sabers. Per això estudiaran filosofia a 1r i 2n de batxillerat i hi podran també cursar psicologia i sociologia. Ara bé, d'altra banda, creix l'obsessió per les matèries de moda: l'anglès, les matemàtiques, o d'altres. Vinga hores a dojo!, com si educar fos sotmetre's als criteris PISA o semblants. Convé allunyar dels terrenys educatius la superficialitat irresponsable: el semàfor hauria de posar-se vermell, lluny del vaivé de les modes. La formació filosòfica, adequada a cada edat, és el “pal de paller” dels coneixements. Tot i les deficiències singulars, mai és “xerrameca” buida. La llei catalana d'educació (2009) i alguns decrets ho admeten. Als principis guia que fixa el 187/2015 es proposa: a) un currículum competencial que prepari per a la vida i el futur; b) la continuïtat formativa de tots els alumnes; c) l'orientació com a responsabilitat compartida dels equips docents; d) valorar cada alumne de manera global, continuada i integradora, i e) desenvolupar projectes educatius mitjançant el treball en equip. És obvi que, per a assolir-los, cal la perspectiva filosòfica: no és només anar sumant hores en allò aparentment “rendible”, se'n digui emprenedoria, informàtica, etc. Calen també la música i l'expressió, la història i les literatures, i les ciències, les naturals i les socials... però sobretot tenir cura del “pal de paller”, el rerefons filosòfic. Al decret abans esmentat hi ha un àmbit, “cultura i valors”, amb una dotació horària minsa a cada curs d'ESO i també una assignatura optativa de “filosofia”, a 4t (això sí, d'oferta obligatòria). Així tenim el semàfor només en groc: millor que no travessem... Si algú té encara seny, serà valent per protegir aquesta àrea.

A les escoles monàstiques i catedralícies de l'alta edat mitjana s'enumeraven set arts liberals, organitzades en dos grups: l'eloqüència (gramàtica, dialèctica, retòrica) i les matemàtiques (aritmètica, geometria, astronomia i música). Si s'assolien es podia accedir a l'especialització, sent “batxiller en arts”, un grau universitari inicial. Encara ara aquest és el paper de la filosofia en l'educació secundària: garantir que se sap pensar i expressar-se, comprendre i raonar, acreditar la maduresa de l'alumnat.

Al s. XXI sabem de tecnologies i formes d'èxit momentani, però la mentalitat competencial té més a veure amb la filosofia, amb tenir el cap al seu lloc: no és prescindible. Seria forassenyat menystenir-la o aniquilar-la: semàfor vermell! La blindem?