Léaud ens mira

Jean-Pierre Léaud tenia catorze anys quan, iniciant la seva carrera d'actor, va encarnar a Les 400 coups el personatge d'Antoine Doinel, un adolescent amb problemes amb el món que, escapant-se d'un reformatori, corre fins a una platja i ens mira directament, interpel·lant-nos, al final d'aquesta pel·lícula de François Truffaut que va presentar-se a Canes el 1959. Cinquanta-set anys després, Léaud ha estat recentment al festival a propòsit d'una pel·lícula, La mort de Louis XIV, en què representa el monarca absolutista agonitzant al seu llit de Versalles. En l'obra d'Albert Serra, hi ha moments en què Léaud també mira intensament a càmera i, per tant, l'espectador, que difícilment podrà oblidar un esguard tan incisiu.

L'actor també ha estat a Canes per rebre la Palma d'Or honorífica i la seva presència a l'escenari de l'Auditori Lumière va ser el més emotiu de l'acte de cloenda que, amb l'entrega de premis, va tenir lloc diumenge passat. Léaud va recordar que André Bazin va formular una pregunta, “Qu'est-ce que le cinéma?”, convertida en el títol d'un cèlebre llibre en el qual el crític i teòric cinematogràfic va reunir una sèrie d'articles. Què és el cinema? No s'acaba de saber, sempre és un misteri. En tot cas, l'actor també va tenir present una consideració del poeta Jean Cocteau, que va acompanyar-lo en la projecció de Les 400 coups a Canes: “El cinema és l'únic art capaç de mostrar la mort treballant.” Ho fa en la seva temporalitat. Veient La mort de Louis XIV, que a la vegada és un document de l'estat de l'actor que representa el rei morint-se, es comprèn l'afirmació de Cocteau. També tenint present com el cinema, des del primer film de Truffaut fins al nou film, ha registrat els efectes del pas del temps en el cos d'un actor que es fa eternal en les imatges.