Opinió

LA GALERIA

Ets un ‘guiri' a casa teva

Qui no ha estat abordat per un cambrer, a cop de menú, i li han ofert una meravellosa paella valenciana, convidant-lo a seure

La ini­ci­a­tiva de l'Ajun­ta­ment d'Olot de san­ci­o­nar amb entre 100 i 300 euros els mar­xants que
aixe­quin massa la veu o que per­se­guei­xin els
poten­ci­als cli­ents per tal que els com­prin els seus
pro­duc­tes no deixa indi­fe­rent ningú. Aquest punt de
la nova orde­nança de mer­cats de la capi­tal gar­rot­xina, per a alguns pot sem­blar una bona ini­ci­a­tiva, però
per a altres pot supo­sar una agressió a l'essència i la idi­o­sincràsia que és pròpia dels mer­cats ambu­lants. Algú s'ima­gina pas­se­jar un matí per qual­se­vol mer­cat, sense sen­tir aquell bullici tan carac­terístic o els reclams dels vene­dors. Un mer­cat silenciós? I posats a paci­fi­car-ho tot, què els sem­bla­ria unes Fires de la Santa Creu o de Sant Narcís en què les tómbo­les i les atrac­ci­ons abai­xes­sin els seus deci­bels fins a emmu­dir del tot?

L'orde­nança d'Olot, si bé en el fons pot tenir una bona inten­ci­o­na­li­tat, apli­cada en l'àmbit dels mer­cats, no té gaire sen­tit. Qui no vul­gui pols que no vagi a l'era.

Una altra cosa seria que s'apliqués aquest tipus de san­ci­ons als esta­bli­ments o comer­ci­ants que moles­ten els via­nants quan pas­se­gen tran­quil·lament pels car­rers de la seva ciu­tat.

A qui no li ha pas­sat alguna vegada, que fent un tomb pel Barri Vell de Girona, hagi estat abor­dat des d'un esta­bli­ment per un cam­brer a cop de menú, li ha ofert una mera­ve­llosa pae­lla valen­ci­ana o les dar­re­res espe­ci­a­li­tats gas­tronòmiques de la casa, con­vi­dant-lo insis­tent­ment a seure a la ter­rassa o a entrar al res­tau­rant?

La pri­mera vegada que em va pas­sar això a Girona, quan vaig arri­bar a casa em vaig mirar al mirall per repas­sar la meva indu­mentària, no fos cas que m'hages­sin confós per un turista. Després de deu o dotze vega­des de ser víctima d'aquesta per­se­cució, perquè lite­ral­ment t'empai­ten, ja he tin­gut clar que el pro­blema no era jo, sinó unes mane­res i un afany per ven­dre un plat de macar­rons que s'aca­ben fent pesats i moles­ten els via­nants.

Un sis­tema agres­siu per cap­tar cli­ents, que et fan sen­tir un guiri a casa teva, i que hau­ria de fer replan­te­jar quin ha de ser el model turístic que volem. Ens va bé l'actual, en què Girona està de moda, és una ciu­tat de cinema, de flors i de fes­ti­vals? Amb l'actual patró, si no revi­sem o tan sols ens plan­te­gem quin model de ciu­tat volem, anem pel camí de morir d'èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.