Males olors

Més d'un pot pen­sar que és mal­ba­ra­tar espai dedi­car-lo a una notícia que es pot con­si­de­rar intrans­cen­dent, però segur que entre els que pen­sen així no hi ha ningú del col·lec­tiu mas­culí, de certa edat i amb pro­ble­mes de pròstata. És veri­tat que no hau­ria de ser notícia el fet que a Figue­res hagin deci­dit ins­tal·lar lava­bos públics, perquè això vol­dria dir que la seva existència ja forma part de la nor­ma­li­tat de casa nos­tra. Però no és així ni a Figue­res, ni a Girona, ni a Olot... per posar alguns exem­ples. Ja no es tracta només de pen­sar en els que tenen un pro­blema de pròstata, sinó en la munió de per­so­nes que diària­ment es pas­se­gen pels nos­tres muni­ci­pis i que no tro­ben cap lloc públic on poder satis­fer les seves neces­si­tats fisiològiques. La rei­vin­di­cació de ser­veis públics és històrica, com també és històric el des­in­terès demos­trat per aquells que l'hau­rien d'escol­tar. Men­tres­tant, en cas de neces­si­tat més o menys urgent s'acaba recor­rent a lava­bos que, tot i no ser-ho del tot, s'han con­ver­tit en públics, com els de bars, hos­pi­tals o res­tau­rants. Aquests esta­bli­ments estan farts de turis­tes i pas­sa­vo­lants amb la bufeta plena, i si no que ho pre­gun­tin als res­pon­sa­bles dels que estan a prop del Museu Dalí de Figue­res. Però sem­pre és millor aquesta solució que no pas apro­fi­tar la pri­mera can­to­nada, com fa més d'un. Perquè aquesta és l'altra cara del pro­blema, o sigui la d'aquells indi­vi­dus que ja ni es moles­ten a bus­car un bar i es limi­ten sim­ple­ment a bus­car una can­to­nada dis­creta. Volem mos­trar una cara ama­ble de les nos­tres ciu­tats i del nos­tre patri­moni, però si nosal­tres ja arru­fem el nas en pas­sar per llocs que des­pre­nen males olors per­fec­ta­ment iden­ti­fi­ca­bles, què en deuen pen­sar els turis­tes? També és veri­tat que mol­tes d'aques­tes males olors les han pro­vo­cat ells matei­xos sovint més per falta d'edu­cació que per falta d'equi­pa­ment adi­ent.