El Moviment Europeu

El Movi­ment Euro­peu Inter­na­ci­o­nal (MEI) es va cons­ti­tuir l'any 1948, qua­tre anys després d'aca­bar la Segona Guerra Mun­dial, per volun­tat de per­so­nes que veien que Europa no podia tor­nar a les con­fron­ta­ci­ons. L'objec­tiu és tre­ba­llar per una Europa democràtica, fede­ral, unida, solidària, que res­pecti els drets humans i la lli­ber­tat, i fer-ho des de les rea­li­tats dels con­sells i asso­ci­a­ci­ons que com­po­nen el Movi­ment Euro­peu. Avui 39 con­sells i 35 asso­ci­a­ci­ons tre­ba­llen per man­te­nir, des del seu àmbit ter­ri­to­rial o sec­to­rial, l'ideal democràtic i d'unió a Europa. El Con­sell Català del Movi­ment Euro­peu forma part del MEI i tre­ba­lla, des de Cata­lu­nya, per infor­mar i deba­tre el que passa a Europa i per donar a conèixer la rea­li­tat cata­lana a Europa. Els dies 26 i 27 de maig ha tin­gut lloc a l'Haia la reunió anual que fa el Movi­ment Euro­peu. El MEI no és aliè a la rea­li­tat euro­pea, de manera que s'han deba­tut els rep­tes que avui pre­o­cu­pen Europa, com són el Bre­xit, les migra­ci­ons i el dret de cir­cu­lació de les per­so­nes i la segu­re­tat. La pos­si­bi­li­tat que el dia 23 de juny els ciu­ta­dans britànics puguin deci­dir que mar­xen de la UE, pre­o­cupa a tot­hom i també el MEI. S'ha apro­fun­dit en els pros i con­tres i la veri­tat és que, si tra­iem el debat apas­si­o­nat, ideològic o interes­sat, la balança és a favor que el Regne Unit es quedi a la UE, perquè els cost econòmic i també polític i social és molt impor­tant, sobre­tot per al Regne Unit, però també per a la UE. Pel que fa a les migra­ci­ons, ente­nent-ho com la crisi dels refu­gi­ats i les difi­cul­tats de man­te­nir la lliure cir­cu­lació de per­so­nes, s'ha estat crític amb la gestió que n'està fent la UE i sobre­tot els estats mem­bres, i s'imposa una volun­tat d'actuar amb soli­da­ri­tat amb els refu­gi­ats i evi­tar cap pas enrere en la lliure cir­cu­lació de per­so­nes. I pel que fa a la segu­re­tat, després dels atacs ter­ro­ris­tes a Franca i Bèlgica, s'ha con­ver­tit en un ele­ment clau per a la lli­ber­tat dels euro­peus i con­tra la pos­si­bi­li­tat de ser mani­pu­lats pel popu­lisme que uti­litza la por com a coar­tada. S'ha des­ta­cat l'aposta que fa l'alt repre­sen­tat per la Política Exte­rior i de Segu­re­tat Fede­rica Mog­he­rini de cara a una nova estratègia de segu­re­tat per a la UE, però alhora s'ha cri­ti­cat que ens acon­ten­tem amb grans decla­ra­ci­ons i acords que després no es por­ten a la pràctica, com és la manca de coor­di­nació de les poli­cies de dife­rents estats, que causa greus man­can­ces que redu­ei­xen l'eficàcia per garan­tir la segu­re­tat. La presència del pre­si­dent de l'Euro­grup Jeroen Dijs­sel­bloem i del minis­tre d'Afers Exte­ri­ors d'Holanda, Bert Koen­ders, van com­ple­tar el nivell de la jor­nada. Podem cons­ta­tar que el movi­ment euro­peu, pre­o­cu­pat pels rep­tes actu­als, alhora està ama­tent, fent acci­ons i influint per tro­bar-hi solu­ci­ons, amb la idea ini­cial dels fun­da­dors: tre­ba­llar, des de la soci­e­tat i el ter­ri­tori, per garan­tir una Europa democràtica i unida.