No hi ha dret

En un cap de set­mana de dis­gus­tos, la nota d'espe­rança l'ha posat la mani­fes­tació que va recórrer el cen­tre de Bar­ce­lona en defensa dels drets soci­als i en con­tra de les sus­pen­si­ons del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. La mobi­lit­zació va reu­nir milers de per­so­nes. I més enllà del tediós ball de xifres que acom­pa­nya les con­vo­catòries a peu de car­rer, es pot dir que la d'ahir va ser una de les grans. Per la foto­gra­fia, amb mati­sos, però unitària i trans­ver­sal. Una imatge que pro­ba­ble­ment no es repe­tia d'ençà de la mobi­lit­zació en con­tra de la sentència de l'Esta­tut, el juliol del 2010. Més de sei­xanta enti­tats, sin­di­cats i par­tits polítics –a excepció del PP i Ciu­ta­dans–es van mani­fes­tar ple­gats ahir al crit d'“Els drets no se sus­pe­nen”. El que no ha pogut unir el procés sobi­ra­nista mal­grat els intents dels par­ti­da­ris de la inde­pendència, ho uneix el govern del PP i el Cons­ti­tu­ci­o­nal. Ho va fer sis anys enrere, hi torna el 2016. Con­sens gai­rebé unànime con­tra la injustícia.

El govern dels popu­lars redu­eix a sim­ples afers com­pe­ten­ci­als la inter­po­sició de recur­sos al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Fre­dor abso­luta que remet a matèries, nor­mes i arti­cles però amaga les con­seqüències dar­rere de cadas­cuna de les impug­na­ci­ons. Com publicàvem ahir, la major part de les nor­mes al TC afec­ten els sec­tors més vul­ne­ra­bles. L'exem­ple més clar, la de pobresa energètica i emergència habi­ta­ci­o­nal, l'última sota el focus cons­ti­tu­ci­o­nal dels popu­lars. La sus­pensió deri­vada de la seva admissió a tràmit comença a tenir efec­tes. Ho aler­tava el món local: els bancs han can­viat d'acti­tud res­pecte a la gestió de pisos buits i els des­no­na­ments. I s'estan blo­que­jant acci­ons fins ara acor­da­des amb els con­sis­to­ris. S'aga­fen a la nor­ma­tiva recor­re­guda. I ho fan amb la con­nivència del PP.

La mani­fes­tació d'ahir va ser un clam uni­tari per dir que els drets no es reta­llen. Que no hi ha dret. Era un mis­satge que res­so­nava eixor­da­dor el dia després que la con­sulta trampa de Tor­tosa intentés donar una pàtina democràtica al fran­quista monu­ment de l'Ebre i que les ban­de­res pre­cons­ti­tu­ci­o­nals s'exhi­bis­sin impúdica­ment pel cen­tre de Bar­ce­lona.