Un gest inexistent

L'Ajun­ta­ment de Mataró no espe­rava que en un any se solu­cionés de cop la greu situ­ació econòmica que viu el Con­sorci Sani­tari del Maresme i l'hos­pi­tal de Mataró, però sí un gest, encara que fos petit. Els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat eren una opor­tu­ni­tat per evi­den­ciar el com­promís que s'havia adqui­rit amb la ciu­tat, però, final­ment, no ha estat així. En un moment difícil que no per­met gai­res ale­gries finan­ce­res a cap admi­nis­tració, el con­sis­tori mata­roní se sent menys­tin­gut i poc escol­tat per part del Depar­ta­ment de Salut. De res o de ben poc han ser­vit els esforços per fer enten­dre la situ­ació i la pecu­li­a­ri­tat d'un hos­pi­tal que ja va néixer coix des del pri­mer dia i que dis­set anys després con­ti­nua pràcti­ca­ment igual.