Segones residències

Pegant-li vol­tes al nano de Gràcia, Jordi Basté va pre­gun­tar a la dipu­tada de la CUP Eulàlia Reguant, que és lli­cen­ci­ada en matemàtiques per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, sobre les sego­nes residències. Amb el càlcul neces­sari en la res­posta, Reguant no va rei­vin­di­car-ne l'ocu­pació taxa­ti­va­ment. “Depèn –va dir–. És un debat més extens.” “La lluita política”, segons Reguant, “es pot mirar des de dos punts de vista: des del dret a la pro­pi­e­tat pri­vada o també des de les situ­a­ci­ons de vul­ne­ració que patei­xen milers de per­so­nes que no tenen dret a l'habi­tatge ni a la feina.” El dilema pot fun­ci­o­nar si es plan­teja matemàtica­ment. Les matemàtiques són una ciència freda. Però molt menys si es fa soci­al­ment, perquè el dret a la feina i a l'habi­tatge s'ha de gua­nyar. De vega­des con­tra el sis­tema, però sovint també amb el sis­tema. Si és el sis­tema qui els ha de garan­tir amb la inter­venció de l'Estat, les con­seqüències són les que s'han pogut veure al llarg del segle XX. Els números, senyora Reguant, són soferts i ho aguan­ten tot. La lle­tra porta sovint a la misèria. Els qui han vol­gut redi­mir la huma­ni­tat amb la violència de les clas­ses sub­al­ter­nes han aca­bat sub­or­di­nant-les més. En tot cas, la CUP ha de dir això. Però, i els seus votants? A Bar­ce­lona l'opció de l'esquerra rup­tu­rista és votada molt a Gràcia i a Sants. Lògica­ment. Però il·lògica­ment molt més a Sarrià-Sant Ger­vasi que no a Nou Bar­ris. Ja saben els votants de la part alta què diuen els qui voten? Adéu, s'Agaró i Sant Feliu!