Herois de Farners

“Fue en este choque cuando el comandante Prat, de la Esmeralda, saltó revólver en mano, sobre la cubierta del Huáscar, gritando: «¡Al abordaje, muchachos!» (...) Entonces un marinero acertó a Prat un tiro de Comblain en la frente, destapándole completamente el cráneo, cuyos sesos quedaron desparramados sobre cubierta”. Amb aquest estil (que no difereix gaire de la crònica d'un partit de lliga entre el Barça i l'Atlético de Madrid), el periodista peruà Modesto Molina narrava, l'any 1879, la batalla naval d'Iquique entre la flota peruana i la xilena. Arturo Prat és un heroi nacional a Xile, de memòria molt viva entre les noves generacions. Com que era nét de farnesenc, des del 1971, cada final de maig acudeixen a la plaça Arturo Prat de Santa Coloma de Farners l'agregat naval, els cònsols general i honorari de Xile, amb altres autoritats i descendents de l'heroi. També hi va una altíssima representació militar espanyola i, naturalment, els amfitrions municipals colomencs. Tots ells en perfecte estat de revista, sonen els himnes nacionals de Xile i de Catalunya, es fan les ofrenes florals al bust de l'heroi de l'Esmeralda i s'intercanvien els discursos d'ocasió. Enguany el capitán de navío Mauricio Arenas remarca que aquell infaust dia de 1879 “los chilenos perdimos en lo material pero ganamos en lo espiritual para el futuro”. Els representants de l'Armada espanyola van fent que sí amb el cap. I què ens dirà ara l'alcalde Joan Martí? Expectació entre la premsa (o sigui: jo). Comença amb unes passades en horitzontal, recordant els valors de sacrifici i patriotisme del nét de can Prat i elogiant que els governants xilens hagin fixat precisament el dia de la seva mort com el Día de Rendición de Cuentas ante el Parlamento. I de cop... gol, gol, gol, gol, gol, gol! L'alcalde acaba de rematar a barraca: en ple procés de construcció de la república catalana i de camí cap a la independència d'Espanya –diu–, és bo recordar un nét de catalans que ja va viure aquesta independència en una altra nació. La premsa observa els almiralls de l'Armada espanyola i anota al quadern que segueixen en perfecte estat de revista, amb les mans desocupades, que cap crani en resultarà completament destapat ni cap cervell s'escamparà per terra. Firmes. No diuen ni que sí ni que no amb el cap...