La vodka en femení

Vodka en català pot ser en femení. En espanyol, també. En francès, en canvi, no pot ser mai en masculí. Els francesos, doncs, beuen sempre la vodka, que diuen ells. Jo ja sé que per a la majoria de bevedors el vodka –o la vodka– és sobretot una excusa per poder beure una tònica de tant en tant. I sé també que, en general, als catalans que beuen gintònics la gramàtica, més aviat, els amoïna poc. El català és un animal estrany. En general també, li preocupa molt més que a la majoria dels seus veïns la supervivència de la seva llengua. La correcció, en canvi, és una altra cosa. Escric això perquè recordo com va estranyar-me el dia que vaig descobrir que vodka també es podia dir en femení. Llegia La set, una novel·la curta de l'Andrei Guelàssimov. “Tota la vodka a la nevera no hi cabia”, va traduir en Jaume Creus a la primera línia del primer capítol. La set comença quan fa poc que en Kòstia, el protagonista, ha tornat de Txetxènia després d'haver-hi fet el servei militar. Encara avui relacionar Txetxènia amb algú que hi ha anat formant part de l'exèrcit rus és parlar d'un gran derrotat. En Kòstia ho és. És per això que ell beu vodka a raig i que no està per gintònics. Com ja saben, el gintònic se sol beure després de sopar perquè és un bon digestiu. A mi em sembla que en bevem sobretot gent que fa anys que hem deixat de ser joves. Prou grans, doncs, per no ser potser uns grans derrotats, però sí per haver tingut algunes petites derrotes. A Catalunya el gintònic agrada molt. I és estrany si pensem en la nostra història. Em voldria equivocar, però potser tant de gintònic i tant de Procés ens acabarà servint per poder fer més petites les nostres derrotes.