Polarització perversa

Vivim temps virals molt tumul­tu­o­sos i acce­le­rats arreu del món mun­dial. No obs­tant això, massa vega­des, a través de la imatge (no només la tele­visió) s'intenta impo­sar una opció política que pot ser extre­ma­da­ment anti­de­mocràtica. En aquest sen­tit, ens tro­bem com­ple­ta­ment immer­sos en una pre­cam­pa­nya elec­to­ral, en vista de les elec­ci­ons del 26-J, que pot esde­ve­nir un autèntic parany molt perillós i molt anti­de­mocràtic. El pro­per 26-J repre­senta un risc d'un esce­nari polític de pola­rit­zació política extrema (PP/Podem), en què Cata­lu­nya –com a nació i com a sub­jecte polític de pri­mer ordre– pot que­dar com­ple­ta­ment ani­hi­lada.

El 26-J és un autèntic tren­ca­clos­ques polític espa­nyol, que podria tenir unes reper­cus­si­ons molt nega­ti­ves en el con­junt de la nos­tra nació cata­lana. Vivim temps de crisi econòmica i, sobre­tot, social, en què es fa difícil expli­car a la gent del car­rer per què s'ha de votar una opció deter­mi­nada. D'altra banda, massa vega­des ens obli­dem que, per a Cata­lu­nya, en aquests moments totes les elec­ci­ons són impor­tants. Ara més que mai és vital que el pro­per 26-J tin­guem molt pre­sent que Cata­lu­nya i, sobre­tot, els seus drets soci­als són de vital importància. Cal tenir molt en compte que els ciu­ta­dans cata­lans ja estem patint uns ini­cis de cam­pa­nya que repre­sen­ten un autèntic frau polític en majúscu­les. Encara més, els vídeos de pre­cam­pa­nya del PP (con­tra unes supo­sa­des línies roges) com el de Ciu­ta­dans (en què un actor que hi inter­ve­nia ha con­fes­sat que no estava gens d'acord amb el que repre­sen­tava i que es va veure obli­gat a fer el “paper” per qüesti­ons econòmiques) són la màxima repre­sen­tació de l'anti­política en majúscu­les; la qual cosa només pot pro­vo­car més abs­tenció i més mani­pu­lació política matus­sera. I tor­nant a la idea del prin­cipi de l'arti­cle, en aquesta cam­pa­nya del 26-J hem de desem­mas­ca­rar aquesta pola­rit­zació política tan per­versa, que a Cata­lu­nya repre­senta un sim­plisme super­la­tiu entre un PP dretà, auto­ri­tari i “fals”· defen­sor de l'estat de dret i un En Comú Podem que pretén defen­sar una revolta, difusa i incon­creta, que per a Cata­lu­nya no sig­ni­fica abso­lu­ta­ment res. A les comar­ques giro­ni­nes hem de fer un esforç suple­men­tari per tal d'afa­vo­rir una opció, clara­ment inde­pen­den­tista, nítida­ment d'esquerra, pro­fun­da­ment arre­lada al ter­ri­tori dels pobles, viles, ciu­tats i comar­ques, que faci front a la regressió de les sentències del TC, i que no s'ama­gui sota els cants de sirena d'una opció esta­ta­lista que no garan­teix als cata­lans abso­lu­ta­ment res.