Opinió

LA GALERIA

Turistes, sirenes...

El de Manel Costa-Pau és un assaig a la manera de Pla, Fuster o Gaziel

El temple de Gaüses, abarrocat amb discreció, compta amb mitja dotzena de sants d'Olot que representen una marededéu amb bona cuixa, un sant Josep embadocat, putti que bracegen en un núvol de guix, etc. Manel Costa-Pau havia viscut dècades a la rectoria veïna d'aquest escenari on dimecres va ser acomiadat per família, amics, veïns, periodisme i cultura. L'evangeli de Lluc, cançons, músiques i mots que evocaven l'avi i l'editor, el poeta i l'enciclopèdia Ulisses, els fills i el company de taula, el narrador i l'home lliure. Molta gent dins i fora del temple, pluja, severitat, emoció i algun somriure quan era recordada l'oralitat fluvial d'en Manel. Va quedar constància que serà recordat com a humanista generós i entusiasta, sempre preocupat per la llengua i el país –els Països–, exquisit escriptor, traductor, editor i amic afable.

Algú des del micròfon del rector va dir el que ara repiquem: la necessitat de reeditar Turistes, sirenes i gent del país, el llibre extraordinari que Costa-Pau va publicar el 1967, un any abans de la frívola En Baldiri de la Costa, i que, per plaer del lector, no és pas un artefacte espès i avorrit: es tracta d'un assaig a la manera, per entendre'ns, de Pla, Fuster o Gaziel. En un estil amè, amb bon humor, comprensió i ironia, ens immergeix en la vida del país de fa mig segle; l'obra és un gran retaule dels anys seixanta que va molt més enllà del fenomen turístic: fora càtedra, Costa-Pau ens instrueix en història, geografia, política (fins on era possible en aquell punt del franquisme), costums, economia... Pot ser posada al costat de Nosaltres els valencians, Formes de vida catalana, Notícia de Catalunya, Els altres catalans, i com aquests “clàssics” no necessita revisió ni actualització: el lector, capbussat en el que podríem subtitular “aproximació als catalans a través del fenomen turístic”, ja lliscarà indolentment als anys que va ser escrita. Perquè, enllà de l'assumpte del turisme, Turistes... és un llibre que ajuda a explicar-nos el país en la seva globalitat i que, com Yvette Barbaza en el seu llegendari Le paysage humain de la Costa Brava, va preveure amb molta exactitud l'avenir de la Costa Brava.

Turistes... és molt interessant i només pot entendre's que no s'hagi reeditat perquè tocaria fer-ho en el país que hauria de semblar mentida que fos aquest; per ara, del que hauria de ser un dels llibres de capçalera –o de referència, se'n diu ara– només el 2010 la revista Mirmanda va recuperar-ne algun fragment en l'exemplar dedicat a la construcció d'un espai nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.