Rajoy ‘sabrosón'

L'estratègia del Par­tit Popu­lar en aques­tes noves elec­ci­ons ha que­dat diàfana. Clara com la clara d'ou. Meren­gue. Mari­ano Rajoy ha deci­dit fer el mateix paper que va per­pe­trar el 20 de desem­bre. O ell o el caos. O ell o Pode­mos. El PSOE i Ciu­ta­dans són intrans­cen­dents en la lluita per recu­pe­rar l'Espa­nya del bé. I quina és la diferència aquesta vegada? El to. La cara ama­ble que els diri­gents popu­lars paren davant les càmeres i sobre els esce­na­ris. Amb vídeos de gats i de gos­sos. I amb la nova música infame que mar­carà l'himne del par­tit. Juan Luis Guerra els hau­ria de deman­dar per plagi i infàmia. No hi ha res més lluny al món del to cari­beny que les asprors del PP. Els popu­lars juguen amb la memòria escassa i selec­tiva que acom­pa­nya l'ésser humà. Lluny inten­ten que que­din qua­tre anys mar­cats per l'àcid i el coman­da­ment en plaça a còpia de decrets llei, edu­cació naci­o­nal i mor­das­ses. Tot ple­gat només té un pro­blema: els qui han de fer cara ama­ble. Soraya Sáenz de San­ta­maría, Rafael Catalá, Jorge Fernández Díaz... La fidel infan­te­ria acos­tu­mada a enves­tir a baio­neta calada ha de som­riure ara per­ma­nent­ment i acos­tar-se als nens per rega­lar-los pela­di­lles. La mani­o­bra ensu­cra­dora amaga, a més, una altra infàmia política. Si el PP pretén des­ar­ti­cu­lar el PSOE, la fac­tura que pagarà el sis­tema que pre­te­nen defen­sar serà enorme. Amb els soci­a­lis­tes rebai­xats, només hi haurà lloc per al PP i Pode­mos. Per a les dues Espa­nyes històriques i habi­tu­als. Grans patri­o­tes, els del meren­gue.