Ho volem tot

“Sent conscients d'aquests límits, per part nostra, trobaran suport per desobeir qualsevol marc jurídic que perpetuï l'empobriment de la classe treballadora i en totes aquelles mesures que serveixin per modificar el dia a dia de les persones que viuen en aquesta ciutat. Creiem que la gent va votar Barcelona en Comú per canviar les coses, creiem que encara vivim en un moment d'excepcionalitat com fa deu mesos i volem mesures concretes aquest 2016, perquè la gent no pot esperar més i, per tant, només votarem a favor d'aquelles mesures que realment serveixin per transformar realment la ciutat. En aquest sentit, reiterem que volem fets i no paraules, i repetim que la CUP no reproduirà uns pressupostos continuistes. Tenim ganes d'aprovar uns pressupostos del canvi per aquest 2016.” Aquest és el fragment final del comunicat que va fer la CUP de Barcelona el 17 d'abril d'aquest any. Dit i fet. La CUP va permetre, amb la seva abstenció, que Ada Colau aprovés els seus primers pressupostos des que va sortir escollida alcaldessa. Els comptes de la ciutat es van aprovar amb els vots de Barcelona en Comú, d'Esquerra Republicana i d'aquella formació tan rupturista amb la Constitució, l'Estat espanyol i el capitalisme com és el PSC. A la roda de premsa on van explicar aquesta decisió, la CUP de Barcelona va admetre que acceptava el document tot i el “xantatge emocional, l'insult i el menyspreu” de Barcelona en Comú. Però, malgrat tot això, la CUP de Barcelona s'abstenia per “no bloquejar” els pressupostos de la ciutat. Aquí hi ha la diferència: tot i no ser independentista, Ada Colau pot aplicar les seves polítiques d'esquerres gràcies a la CUP. Tot i no ser d'esquerres, Carles Puigdemont no pot aplicar les seves polítiques independentistes gràcies a la CUP. El llum verd als comptes de Barcelona en Comú s'ha donat a canvi de res. El llum vermell als comptes de Junts pel Sí és la propina de la decapitació política d'un dels actius més importants que tenia el procés. “Ho volem tot.” Maleïda gramàtica. Amb aquest eslògan no quedava clar si s'estaven referint al verb voler o al verb volar.