Insomnes i badocs

Una amiga em diu que ja no somia amb sopars romàntics, ni tan sols la desperten els mosquits: senzillament té insomni. I consti que no viu a Gràcia sinó en una vila empordanesa. Jo me'l conec també, aquest hoste: només agafo el son sentint la remor del mar o recordant penjolls de cireres bressolades per l'aire. Un percentatge important de població descansa malament i pren fàrmacs per dormir. ¿Qui no ha passat alguna nit en blanc d'aquelles que esgoten el cos i el cervell, quan ja has comptat un munt d'ovelles i t'aixeques a escriure i llegir, escoltes música o fas meditació? Renuncies a la pantalleta del mòbil per no desvetllar-te encara més i, al final, acabes fent endreça interior. La nit s'ha fet per dormir i descansar, però sembla que molts no ho aconsegueixen del tot. Des de fa setmanes la meva amiga insomne no escolta notícies, cosa que no m'estranya, vista la càrrega negativa de bona part de la informació diària que rebem. Trobar silenci cada vegada és més difícil. Les converses telefòniques envaeixen els vagons del tren, els hooligans sorollosos ocupen els bars gairebé sempre que vols sopar tranquil·lament i t'adones que t'has equivocat de dia, perquè retransmeten qualsevol partit de lliga o una final de Champions. I si optes per la ràdio, t'assalten més notícies: la tragèdia dels refugiats sirians, l'amenaça d'uns pressupostos que no hi ha manera d'aprovar... O bé et regalen batalletes entre candidats electorals que repeteixen arguments com qui entona un mantra... Fora al carrer, els clàxons eixorden i més d'un insensat fa derrapar el
cotxe en alguna cantonada. Aquí no hi ha déu que respecti el dret al silenci dels altres. Però aquest és un país meravellós; per tant, de què et queixes? Tens la pell molt fina. Vés-te'n a casa, apa. Si tens la sort de tenir les parets ben aïllades i tres pams de finestra on es respiri aire fresc, reuneix-te amb tu mateix i procura meditar una estona. O badoqueja. Quin verb tan extraordinari... Em nego a pensar que només el poden practicar els jubilats. El meu hardware necessita repòs. Segons el científic Joe Dispenza, la majoria de mortals repetim a diari el 90% dels nostres pensaments, i resulta que aquests pensaments creen emocions que, si són positives, reforcen el nostre sistema immunològic; en cas contrari, ens poden fer emmalaltir. El que costa és canviar d'hàbits, sobretot amb els horaris que tenim i tot el que volem arribar a fer. Només rectifiquem quan la salut ens atura, per una qüestió prioritària, de necessitat vital... Aquest Sant Joan m'estalviaré els petards, les corredisses i el xivarri. Acabaré a casa, amb la gossa als peus. No passo de res, però intueixo que els problemes es resolen millor quan deixes de voler intervenir en tot el que passa i escoltes més sovint els sons del silenci.