Referèndum en pagament

Aquest país s'haurà de gover­nar sense pres­su­pos­tos, sense majo­ria par­la­mentària i sense estruc­tu­res d'estat, però té un avan­tatge deci­siu, que és la capa­ci­tat de mobi­lit­zació del cata­la­nisme popu­lar. Les bases del sobi­ra­nisme es fonen i es con­fo­nen amb les clas­ses mit­ja­nes del país, un estrat social ampli, molt dinàmic i, sobre­tot, amb neces­si­tat de can­vis estruc­tu­rals que li garan­tei­xin super­vivència econòmica i par­ti­ci­pació política. Així les coses, la força del procés d'eman­ci­pació naci­o­nal és més intensa com més a prop és el car­rer. I minva a mesura que es pugen gra­ons en les estruc­tu­res del país. Per això el 9-N del 2014 va con­ver­tir-se en un acte de deso­bediència mas­siu i molt ben estruc­tu­rat, sense que l'auto­ri­tat de l'Estat pogués atu­rar la volun­tat popu­lar.

Per tot ple­gat, s'obre pas la idea del referèndum uni­la­te­ral. Una con­sulta pac­tada i gene­rada des de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes, amb el Par­la­ment i el govern com a garan­ties. Dit esquemàtica­ment, es trac­ta­ria d'un 9-N, però, ara, amb caràcter vin­cu­lant. La diferència és abis­mal i molt visi­ble des de l'exte­rior.

Òbvi­a­ment, aquest referèndum es faria des de la deso­bediència. Però aquesta uni­la­te­ra­li­tat s'apli­ca­ria a les urnes i no pas a la decla­ració d'unes ins­ti­tu­ci­ons amb majo­ries pre­es­ta­bler­tes. El més pro­ba­ble és que l'Estat espa­nyol reac­ci­oni des­pro­por­ci­o­na­da­ment, pot­ser fins i tot inha­bi­li­tant Puig­de­mont i/o For­ca­dell. Un gest auto­ri­tari i abu­siu que ni tan sols podrien sos­te­nir al llarg del temps.

En teo­ria, la idea sor­geix de l'estratègia del con­glo­me­rat Igle­sias/Colau, del tot cen­trada en la con­sulta. Doncs bé, pot­ser és el moment de posar en pràctica aquesta sobi­ra­nia popu­lar a la qual apel·len sem­pre i tirar pel dret. Com si el referèndum fos una dació en paga­ment per 300 anys de sub­or­di­nació i pati­ment.