Paradoxes econòmiques

Amb la política monetària ultraexpansiva, el BCE pretén reactivar el creixement i, sobretot, impulsar la inflació fins a taxes properes al 2%, molt llunyanes del -0,1% actual. Paradoxalment, però, també hi ha un efecte de segona fase que genera contenció de preus i, fins i tot, deflació. I, si no, que ho diguin a l'estalviador conservador, aquell que ara no només no obté un rendiment pels seus estalvis, sinó que perd diners pel simple fet de tenir-ne ja sigui en un dipòsit bancari o en bons governamentals. Consumirà més aquest ciutadà que veu com trimestre rere trimestre té menys diners? Invertirà més l'empresa que veu que el banc ja li cobra pel diner que té en efectiu? Ho dubto en aquests temps d'incertesa econòmica.