La CUP, molt de la broma

Sí, sí, molta enginyeria i molta casuística jurídica, però l'aportació més important dels antics romans a la humanitat ha estat l'humor emprenyador. “Satira tota nostra est”, deia Quintilià. Al llibre Escafarlata d'Empordà, l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol té unes pàgines sobre l'art de collonar, que ell considera “una proposta d'humor autòcton”. Afirma que és una “barreja d'ironia implacable i soterrada, amb unes gotes de mala bava i un polsim de candor”. Doncs bé, a mi em sembla que aquest art que descriu no és sinó una variant més del conegut italum acetum, aquella burla avinagrada, tan pròpia dels itàlics i que treu el cap en tants i tants epigrames clàssics. Tota la Mediterrània en va plena, de variants d'aquest sarcasme acetat i picantó. Adrià Pujol ha promès un estudi complet sobre la matèria. No sé si hi inclourà la subespècie de la collonamenta política. Si és així, els gironins hi tindrem entrada. Vegin, si no, el regidor Lluc Salellas, que ens va collonar de valent arran de la publicació de les seves nombroses propietats (ep, que consti, per molts anys: sóc dels que respecten i encoratgen els propietaris): —“Em vaig trobar propietari als vint-i-un anys, sense cap ganes.” Pobre...! Mentrestant, el germà Benet declarava que les “seves propietats no són ocupables” i que “preferiria tenir els pares
vius que no pas l'herència”. Commovedor, oi? Veuen com queda gent de bon cor? No com tots nosaltres, que quan se'ns en van els pares saltem per un peu... De fet, tota la CUP és una collonadora polifònica. Un dia impedeixen la proclamació de la Reina del cava, per masclista, al mateix temps que el Sr. Arrufat declara que “és molt relatiu el fet que el burca atempti contra els drets de les dones”. Un altre dia una diputada predica coherència mentre amb un parell d'ovaris (que no cabrien en una copa menstrual) ens informa que “els acords muten”. I allò dels fills tribals? Que potser volen fer uns quants kibbutz seguint la fracassada experiència d'Israel, el país que tant estimen? És clar que l'última ja és de traca i mocador: ara es queixen perquè les platges de BCN s'omplen massa (—“És aquest, el model de Barcelona que volem?”). Doncs que vigilin: Adrià Pujol adverteix al llibre que si la “coctelera de mala bava i candor no funciona, és molt fàcil naufragar als esculls del cretinisme”...