Pensament màgic

En el debat de dilluns passat a les televisions, Pablo Iglesias va dir dues coses que em van fer alçar la cella. Primer se li va escapar derrota quan va dir que “Podem és l'única força capaç de derrotar l'independentisme”. Derrotar és un verb contundent però no sé si és el més adequat per a la seua campanya. Podia haver dit supera o fins i tot venç. Però va dir derrota. Tenint en compte que bona part de la seua campanya, als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia es basa a presentar-se com la veu amiga dels nacionalismes perifèrics, la tria del verb no podia haver estat més desafortunada.

Però per si amb això no n'hi havia prou encara, minuts després va afirmar amb tota rotunditat que el referèndum a Catalunya no és cap línia vermella. Amb la qual cosa va desmuntar bona part de l'estratègia d'En Comú Podem. Xavier Domènech, així i des d'aleshores, ha hagut de fer més giragonses de les que la salut humana hauria de permetre per mantenir dempeus la ficció que ells faran el referèndum. Sense resultat possible, però. A hores d'ara només des de la innocència més naïf o el fanatisme més desbocat es pot dir que Podem defensarà a Madrid la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Si no és línia vermella ja no és res. Punt final. Lògicament, els dos partits independentistes s'han sentit de sobte motivats i s'han abraonat sobre la pell de l'ós, convençuts que, un cop despullat aquell, les eleccions seran diferents. I no dic que no puga passar, però deixe-me ser aquesta vegada escèptic. Perquè aquesta gent saben molt bé com crear això que els politòlegs anomenen pensament màgic. Saben com crear imatges que no superen cap contrast amb la realitat però que fascinen i enlluernen els possibles votants. Colau, governant amb la màfia, n'és l'exemple paradigmàtic. A llarg termini això els matarà, però a curt funciona. Ep!, si no és que vostè i vostè i vostè ja se senten estafats i vagen a votar…