Montserrat

El ministre García Margallo ha acabat confessant que el grup d'Afers Exteriors que es reuneix cada divendres per destarotar els plans de la diplomàcia catalana es diu Montserrat, i no pas Barretina. Els que lluïen barretina eren dos soldats que dijous van participar en una parada militar al passeig Colom de Barcelona, que anaven vestits com els voluntaris del general Prim a la guerra d'Àfrica. L'acte d'unitat el va muntar el tinent general Álvarez Espejo per recordar que des de Barcelona les forces armades serveixen amb orgull la societat catalana i tot Espanya. I va parlar en català i va sonar El cant dels ocells. Què més se li pot demanar? Que visioni el Game Over d'Alba Sotorra, documental premiat amb un Gaudí, on el protagonista, el jove Djalal, també parla català fent de soldat espanyol a l'Afganistan.

Doncs Montserrat i no Barretina. Quina una se'n devien empescar ahir perquè Catalunya se senti ben encaixada i no encaixonada a Espanya? Perquè sembla que no dormen. I també sembla que han destinat dos ambaixadors especials que es passegen arreu d'Europa i dels EUA per aconseguir esborrar tota la traça del Diplocat. Acció directa, boicot d'actes i fent de paparres dels consellers i president català, si cal fent fracassar convenis i inversions internacionals. Tant és, hi ha un bé suprem que és el mateix que té com a objectiu l'exèrcit, el de la unitat al preu que sigui. Deuen haver parlat amb el pare abat Josep Maria Solé, que sovint s'ha manifestat a favor que Catalunya decideixi el seu futur en un referèndum? Han llegit Ser independentista no és cap pecat d'Hilari Raguer? O Lluís Duch, que demana que en aquesta matèria s'escolti la voluntat popular? Aventuro que no. Però vaja, els d'aquest grup ho tindrien fàcil només fixant-se en Rodalies, en Regionals o en el corredor del Mediterrani. Que de tan reiterats aquests problemes fan pena. Si ho endrecen una mica de segur que la Mare de Déu de Montserrat i la Geperudeta ho beneiran i no els estranyi que s'acabin fent un petó d'alegria.